Page 28 - civtat10

l'acció del verb, que és també el terme d'un moviment Ibgic, i fins també el régim di- recte d'un verb tranzitiu en alguns casos
particulars:
Terme indirecte
Ja els hi demanaré emb ell.
Jo ho demanaré emb aquest i m'ho donará.
Escric emb un germá que tinc a Franqa. Emb aixó no cal respondre.
No ho diguis em ningú.
Ho diré em ton pare.
Régim directe
De primer tenien emb ella.
Ahir la vaig veure emb ella.
Em qui crides?
Cada dia veig emb aquest que va a missa. No vull em ningú, que estimi pels diners.
Jo m'estimo emb un, que no'l coneixes.
Per tot Catalunya podem sentir dites com
aqüestes a aquells que fan em la preposició en. Pero aquests i tot usen també la preposi
ció a significant repós i moviment, o el ter me indirecte i régim directe, sobre tot davant de Particle definit. A les mateixes persones
sentirem també:
1. On Seu a la cadira petita. 2. Aon Ves a la font.
3. Ter. ind. Jo els hi demanaré al teu onclo. 4. Rég. dir. Ja la conec a la nena.
Fins i tot usen a davant de vocal en a oigú, a ell, a aixó (®).
36. En les regions del nostre domini
linguistic que conserven ciar el so n en la
preposició en, sentirem a les persones que aixi parlen en i ena, tant per significar mo
viment o repos, com davant del terme indi
recte, o régim directe, excepció del valenciá en aquests dos últims usos 3, 4:
1. On Anem e/7 fonts.
2. Aon Escriu en la paret.
3. Ter ind Die ena mun pare (rossellonés). 4. Rég. dir. Criden ena sun pare (rossellonés).
En l'escriptura, pero, alguns fan distin- ció escrivint en 3 i 4 an, a ría, com si fos
es) Aixf en el camp d'Urgell, per testimoni de Ramon Arqués, Bolleti del Diccionari de la Llensua Catalana, VI, pág. 75.
42-
sin la preposició a seguida per enfonia d'una /2 o de ría. AIgú ha volgut explicar-los per la
transformació de Pantic ad, viu encara en va lencia popular (n. 33), mitjan^ant el canvi de d en n, de qué n'hi ha un sol cas conegut en la parla mallorquína ('). Pero posat Pantece- dent de Pextensió de les formes em, emb, embe, ema al terme indirecte i régim directe, com acabem de veure ara mateix (n. 35), més logic sembla interpretar d'una extensió semblant les formes en i ena davant també del terme indirecte i régim directe ('"), i es- criure: dir en aquell, dir ena son pare; i no: dir a ríaquest, dir a n'a son pare.
A les mateixes persones, pero, sentireu a per tots aquests usos, en les contraccions sobretot de Particle definit al, ais, tal com diguérem de les persones que usen les altres variants de en (n. 35).
37. Resumint ara totes les variants de les
proposicions ab, en, a que són vives en el nostre domini linguistic, podem presentar
aquest esquema:
(Ab)
1. am (an) 2. amb
3. ambe
4. ama (")
En
em, en a emb ad
embe ema, ena
Les formes 2, amb, emb, ad, solament
poden anar davant de vocal.
Ara ja tenim el camí fressat per Pestudi
directe deis dialectos vius en aixó que toca Pus de la preposició en el régim directe i
terme indirecte que siguin pronoms.
JosEP CALVERAS, S. J.
( Continuará)
(9) A. M. Alcover, Bolleti del Diccionari, VI, pág. 383 i IV, pág. 281.
(10) D'aquest parer són En Ponché, Phonétigue Histori- que, pág. 207, i En Pompen Fabra, Converses Filolbgiques, primera serie, pág. 156.
(11) Si algú volia saber per qué escrivim ama, ema, ena, tot i posant ambe, embe; perqué és així que la mateixa raó hi ha d'escriure amba, emba i ame, eme, ene, si esguardem l'origen d'aquestes formes (núms. 22, 23, 27); direm que l'al- guerés que fa servir ama a tot ús, l'escriu aixf. (Cufifo, Bo lleti del Diccionari, XIII, págs. 262 i segs.), i paral'lelament calla escriure les formes d'estructura igual ema, ena. Quant a ambe, embe, formes preferides del rossellonés, és per ana-
logia amb elze, que aquest pronuncia clarament aixi, quan l'accentua després de i'imperatiu: dona'lsé.