Page 25 - civtat10

em quin
Pronunciat:
em-quin em-quest
Peró la geni senzilla, que pronuncia em ordinariament, no se n'adonará tot escrivint del so n que reneix en aquests casos.
-39
^*
28. Observacions a fer. Primerament en
allá on ha dominat aquest primer sistema
d'evolució es pot dir que no existeix percep-
tiblement ("), i les formes vives són només
em davant consonant o vocal, emb davant
vocal; ema, embe davant deis articles i inter
rogatius. Admetent, dones, aquests substi tuís en l'escriptura dialectal i popular, si més
no, fóra possible traduir gráficament amb tota exactitud i propietat aqüestes dites po-
pulars:
A la tarda anem em fonts a berenar.
Pujávem emb aquella muntanya. Estávem emb un pis molt petit. Escriu em la pissarra am el pissarrí. Porta-ho ema Tarmari.
Fica-ho embe la capsa deis mocadors. Seu em'questa cadira.
Embe quina cadira seuré?
Ema qué pensaves ara tan capficat?
Si en tots aquests exemples escrivíem en en Hoc de em, emb, ema, embe, ens allu-
nyaríem bo i tant de la parla viva, com si escrivíem ab en tots els que posárem
més amunt, tractant d' aquesta preposició
(nn. 20 - 26).
29. Segonament, és una falla recone-
guda del valenciá actual que confon les re- iacions gramaticals própies de les preposi
cions ab i en clássiques, perqué les diu totes
mitjaiiQant la forma en, linica que resta en la parla viva de Vab i en, que trobem encara en impresos valencians del segle xvii. Igual- ment diuen ara els valencians eslíe en la mi
seria, que vull parlar en ella (n. 25). Pero si bé ho mirem, en el catalá oriental pariat hi ha la mateixa confusió. Les formes am, amb, ambe, ama i aqüestes altres em, emb, enibe, ema, que escrites així descobreixen encara llur origen respectiu ab i en, pronun- ciades sonen exactament igual, prenent a i e el so de vocal neutra. Per aixó és gran també
(5) En amb so dental o alveolar s^és conservat davant dental o alveolar.
27. Quant és a la preposició en Tevoiu- ció en la liengua viva ha seguit dos camins diferents. En una gran part del domini linguis tic la n no ha conservat el seu carácter de dental, i en s'és fet eni generalmeiit amb les transformacions mateixes de am. Aixó ha
passat en el catalá central i occidental i en part també a les Balears. Pero en alguns in- drets de Catalunya, a les Balears, al Rosse-
lló, a I'Alguer i a Valéncia en ha conservat ciar el so dental de la n, i Ies transforma
cions han resultat per un altre camf.
Primera evolució. En fet eni s'ha confós
en la pronuncia viva amb nm, perqué amb- dues preposicions són átones, i a, e átones es confonen en el so neutre de la a de paret. Aixó ha contribuit a fer que em donés les va riants emb, embe, eina, tal com am ha donat amb, ambe, ama, a més de les raons foné-
ques semblants que directament tocaven la forma em.
Em davant consonant (n. 20):
Pronunciat:
em mánegues em mánegues m bilabial em flors em flors m labiodental em ximples eny ximples ny palatal em gorres eng gorres ng velar
Emb davant vocal i també em (n. 21):
emb aquest calaix embelpa
emb bistbria
emb un carro
i em aquest i em el pa
calaix
i em história
i em un carro.
Davant l'article i interrogatius (nn. 22-23): Pronunciat:
emb el vi em-bel-vi
em-be-la má embe la ma
em el vi e-mel-vi
e-ma-la má ema la ma
emb aquell em-ba-quell
em-ba-quin embe quin
em aquell e-ma-quell
e-ma-quina ema quina
I el determinatiu aquest, aquell escur- Qat (n. 24):
em terra en terra em diners en diners em ninots en ninots
} "linguodental
em'quest
em sorra en sorra
em zel en zel
em riics en rucs
em hterats en literals )
n alveolar