Page 29 - civtat10

A PROPÓSIT DE L'HOMENATGE AL DEGÁ DELS PERIODISTES
Jo diria l'elogi de Catalunya amb aqües tes paraules: és un poblé que sap honorar els seus homes. No solament en aquesta hin- vernada fecunda, d' ara, sino d'abans i de
sempre, mentre l'esperit pairal ha presidit una actuació, els Catalans que viuen amb
l'esperit retrobat, han sapigut tributar un ho-
menatge ais homes representatius de la raga. 1 cal reconéixer que aquests homenatges
quan han estat populars, han estat presidits per una ponderado i un bon gust remarca bles. Hom els ha fet exemps de moixigan-
gues. Han estat efusius, cordials i assenyats alhora. Diem aixb per a senyalar que no
compartim l'opinió de les gents que insi núen si ara ens dediquem a fer homenatges
per paralisi forqosa d'activitats polítiques. En contraposició a aqüestes opinions, nos- altres podem sospitar mancats d'afecte per a les nostres coses els homes que no han sa
pigut veure com en cada época, a Catalunya, hi ha hagut els homenatges precisos. Si ara
son més freqüents és que també sovintegen més les activitats i els homes que ens donen
pretext per a fer-los. Demés, els homenatges
tácits, l'existéncia deis quals de vegades so lament s'observen a través de la patina deis
anys, també tenen una valor gens desprecia ble. Per altra part revela una migrada visió,
l'afirmar que ara estem en paralisi política,
potser perqué ni es fan mítings ni es cele bren eleccions. No és una alta funció polí tica aquesta fecunda acció cultural del nostre
poblé, i aquesta acció profunda de capacita- ció i de retrobament, que hom observa arreu?
Hi ha altres motius que ens indueixen a estimar els homenatges que es tributen ais nostres homes representatius, especialment la gran valor de reparació que enclouen i el pretext que ofereixen perqué els Catalans de diverses tendéncies es trobin junts un mo ment, tot sentint que en el fons un mateix anhel és la finalitat de llur actuació a través de tots els matisos.
Esguardeu l'homenatge que vulgueu. Si
va adreqat a un home, escorcollant la me
moria, trobareu pol lémiques, atacs, errors,
passions i una colla de petites coses que re
presenten algunes amargors entre mig de totes les glories. Llavors l'homenatge és do-
blement necessari, perqué serveix per a dir — un cop tots reunits —, que per damunt de
les errors de cada ú hi ha l'Ideal que servim i que quan els anys pesen damunt d'algun deis nostres homes cabdals, sabem oblidar moltes coses generosament, i analtir una obra i una figura amb l'homenatge que els consagra més representatius.
*ü=*
Si sempre és una cosa remarcable, sei- xanta anys de treball í d'esforqos en qualse- vol aspecte de les múltiples activitats de la vida humana, l'esmerqar-los en el periodis- me, és doblement meritori. Peraixoara l'ho menatge al Canonge Collell, el veil perio dista vigatá, és una cosa tan viva. Tots els periodistes de Catalunya hem secundat la bella pensada, i el poblé s'hi ha mostrat identificat. Tothom, que pensi un moment el
qué representen seixanta anys d' escriure
per al nostre poblé, en el periodic, compren- drá l'alta valor de l'homenatge. Si ádhuc es
pensa, com diu el Cardenal Primat de la Seu Tarraconense Dr. Vidal i Barraquer, que el Dr. Collell, durant tots aquests anys ha de- fensat la bona causa, l'esperit de l'homenat
ge pren proporcions més grans encara.
El degá deis periodistes Catalans celebra
les seves noces de platí. Aixó vol dir sei xanta anys de labor quieta i fecunda. Si en
aquesta hora tot Catalunya 11 diu un mot
d'afecte, els periodistes bé hem d'anar al davant. Civtat no pot pas mancar-hi a l'ho
menatge amb l'adhesió més cordial.
Els homes joves que escrivim avui no oblidarem les bones Iliqons del Dr. Collell,
al besar-li la má en complir els seixanta anys d'una tasca tan digna.
F. FARRERAS-DURAN -43