Page 26 - civtat10

la dificultat deis Catalans per usar correcta- ment les preposicions amb i en de la Mengua
escrita, i per aixo s'erren també quan parlen en castellá, posant con quan convindria en,
així com els valencians posen en quan con vindria con.
1. En diez céntimos me dan un panecillo.
2. Ayer llegamos con el tren, en una jicara de
chocolate.
Errades com en 1 se senten a cada mo ment a valencians no instruTts; i barbarismes com en 2 s'escapen ais Catalans, si no saben molt de castellá.
Pero així com en catalá amb les grafies
clara de la n davant de qualsevol consonant, amb més facilitat ha restat sense canvi da vant de vocal.
L'introducció de l'article el en Hoc de lo ha obert aquí la porta. Tal com diguérem
abans per les formes amb i am, emb i em
(nn. 22 i 27), també en ha passat per aquests passos: en lo pare, en el pare, partit com si fos e-nel pare; d'aquí e-na la mare, e-na
l'aigua, e-na íencens. Semblantment davant deis interrogatius, per semblanza deis de-
mostratius: en aquest, partit e-na quest, d'on
e-na-qiíín, e-na-qué (nn. 23, 24, 27). Ha re-
sultat, dones, per en la forma ena davant consonant en l'article i interrogatius, a més
am, amb, ambe, ama, i em, emb, embe, de en invariable.
ema, en la Mengua escrita, sense allunyar-se moit de la paria viva, és possible establir la
distinció de relacions ab i en; així mateix en valencia fóra possible una cosa semblant, escrivint an o en, segons que la relació fos de ab o en; vullparlar an ella, estic en la mi seria. ("). Actualment els literats valencians tracten de restablir la forma clássica ab; pero ni aquesta, ni ia catalana literaria actual amb Miguen prou amb el valencia parlat. Am, si s'admetia en el ilenguatge literari, podría servir també ais valencians quasi tan bé com an: vail parlar am ella; d'aitra banda am en catalá val per davant de vocal i conso
nant; am, dones, millor que amb podría as pirar a ésser la forma literária general.
***
30. Examinem ara el segon camí de les evolucions de en, allá on la n ha conservat marcadament el so dental (n. 27). Aqües tes son molt poques i aixo té la seva expli- cació. Si en ha pogut conservar la tonaiitat
(6) Aquesta grafía an per ab no és una invenció nostra. En un manuscrit del segle xvii pertanyent a l'Exm. Ajunta- ment de la ciutat de Mallorca, un tal Jordi Fortuny, copiant Vida i Martín del Híuminat Rdrnon Llull, escriu en el toll 220:
«tinguereti an el moltes plátiques». (Bolletí del Díccionari de la Llengua Catalana, IX, pdg 354 i X, pág. 162) Segons aixó els passos de la pérdua de la forma ab en valencia potser toren aquestos: ab, am, an, que acabaría pronunciant-se en per la influéncia predominant de la preposició en, que es couservava immutable. Ab i en vingueren així a contondre's en la forma en, com els confon la parla viva catalana en Ies formes am, amb, ama i ambe, em emb, ema i embe, pronun- ciades exactament igual.
40-
en lo pare en el pare
en la mare
ena la mare ena Ies mares ena Taigua
en qui en qué en quin ena qui ena qué ena quin
D'aquí ena a passat ais pronoms perso nals ena mi, ena tu, i ais possessius: die ena
mun pare, criden ena san pare, com fa el
rossellonés ('). Pero l'ús de ena és moit res-
tringit si comparem Ies encontrades on domi na el sistema de en amb n dental persistent
(n. 27). Fora del rossellonés bo i es redueix a ciapes esporádiques del catalá central.
31. En vistes a la doble evolució de la
preposició en, aixo és, em, emb, embe, ema, i en, ena, no és pot dir d'ella, com de ab
(n. 26), que siguí enveilida en la parla viva. Per aixo en la llengua literária deu perdurar la grafía en tradicional. Les grafies em, emb,
embe, ema i ena, perqué permeten trans- criure amb exactitud i propietat la paria viva,
deuen ésser admeses en l'escriptura popular i dialectal i en els estudis de gramática pels
exemples presos de la parla viva. Pero així com sembla ia cosa més racional l'ús fins i
tot en ia llengua literária de les dues grafies am i amb simuitánies, aquella per tots els casos, aquesta soiament davant de vocal (n. 26), semblantment cal dir de l'ús de les
(7) Fouché, Phonétique Htstorlque, pág. 207.
en los pares en els pares
en l'encens ena l'encens
en les mares
en l'aigua