Page 24 - civtat10

arrí quest, ant quell, escur9ant els pronoms demostratius. Atnb aquests fa totes aqüestes combinacions la parla viva:
amb aquest amb aquell amb aqueix am aquest am aquell am aqueix
am'quest am'quell am'queix.
25. Si mirem ara l'extensió que asso- leixen en el domini de la nostra llengua totes
aqüestes variants de tab dels classics, tro- barem que el catala central les fa servir totes
en les avinences de llenguatge que els exem-
ples posats demostren.
Si del catalá central passem als altres
dialectes, el balear i el catala occidental es pot dir que coiricideixen amb el catala cen tral, si no és potser que no usen ambe, ama.
El rossellones fa ama davant consonant, am 0 amb davant vocal, llevat si és u, que aleshores és am sempre. Ambe davant gu tural, sobretot que, qui, quia ('):
jugar am ell o amb ell només am una
cantar ama tu ambe qui ve?
L'algerés (Sardenya) fa sempre ama, tant si segueix vocal com consonant: pero
am, si segueix u ('):
am' un mocador
ama I'agulla, ama '1 cap ama teranyina, ama flors ama ella, ama insistencia.
El valencia ha perdut la preposició ab i
posa en sempre que el catalá viu posa ara amb, ama o ambe. Copiem de Cuentos y Lligendes Regloncils del Baró d' Alcahalí (1918, págs. 10-18, La Casilla):
«O festejar en atre de repent» «vull parlar en ella-»
«en el sou que li donava la Companyia bu pas- saven ricament»
«orlat de ciprers i casilicis en hornacines» «no diré res en una condició»
«aquella charra fou rebuda en un ji, ji...» «bol!ida en matafaruga»
12) Fouché, Phonétique Historique da Poussiltonnals, pags. 207, 209.
(3) Cuitf o, Boltetí del Diccionarí de la Llengua Catalana XIII, págs. 262. segs. '
38-
«parlar en vasté»
«vol vindre en nosaltres»
«en la bandereta en la má esperava que passa-
ra el tren»
«ha criat tres filis en llet de pot»
«un arrosset en caragols y bledes» «que festeges de repent en qualsevol».
***
26. Una observado ans de passar a la
preposició en. La forma clássica ab, com acabem de veure, ha deixat d'ésser viva, si
no és potser en alguna petita encontrada del
domini lingüístic. En la llengua actual no s'usen generalment sino les seves modifica-
cions, am, amb, ama, ambe.
Hi ha, dones, fonament real per deixar la
grafía ab per tal d'acostar l'ortografia a la parla corrent, tal com ho ha fet el sistema ortografíe de l'Institut, que ha pres amb com a forma literaria, que substituís la forma en- vellida ab.
Ara la innovació s'haguera acostat més a la realitat admetentenel llenguatge literari les dues formes am i amb; amb per davant de vocal solament, perqué la parla viva no l'usa mai davant de consonant C"), i am per davant de consonant o de vocal també; i re- coneixent les grafies ambe, ama com a bo nes per l'escriptura del parlar popular i dia lectal.
Entre les millores que el temps portará al primer assaig de l'ortografia actual cal es
perar aquesta, que no complica gens l'escrip tura:
Davant consonant, am
am mánegues, am flors, am terra, am sorra, am ximples, am gorra, am les mans, etc. am qui, am qué, am quina, etc.
Davant vocal, amb i am
amb aliments, amb els dits, amb elles, amb
ulleres, amb aquells.
am aliments, am els dits, am elles, am ulleres,
am aquells.
(4) Un antinormista podria encara objectar que grafles com aqüestes amb mánegues, amb pens, amb terra, amb
sorra, amb ximples, amb gorra, representen absurds foné- tics, perqué no hi ha cap atenuació possible que faci pronun ciable el grup rn b -1- consonant, si no és omitint mo bo inter-
posant-hi un so vocal. Peró aleshores resulta ab mánegues o am mánegues o ambe mánegues.
\