Page 22 - civtat10

Regla 2° — Pero cap nom propi ré-
gim directa podrá anar sol, aixo és, sense
article, ni preposició, ni un altre acompa-
nyant qualsevol, si pe! contexte pot ésser
interpretat com un vocatiu, i s'escau en cristiana; más pioava a les noies no teñir
aquel! Hoc que és propi de l'exclainació, com ara darrera de! verb; No iemís, Zacaries, si
Zacaries és vocatiu; pero no temís En Za
caries, el Zacaries, el dit Zacaries o en úitim recurs a Zacaries, si Zacaries és el
régim directa de temis.
Regla 3 " — És de recomanar la conser- vació de l'ús tradicional, que acompanyava
sempre ais noms propis amb algún tracta- ment o distintiu: estímem Déu el Senyor;
adorem Nostre Senyor Jesús; he víst En
foan o el Joan, VEnrío o N' Enrió, la Maria 0 Na Maria, VEmilia o N'Emíiia.
Regia 4J — Si cal posar el régim direc ta davant del subjecte, aquell será repetit al costat del verb mitjanqant un pronom: Eis homes mai oriats no estimen les mullers; les mullers no les estimen eis homes mai oriats.
Regia 5.° — Aquesta repetició pot dei-
xar-se, si pal context o per la forma mateixa del verb i atributs és prou ciar qui és l'agent
1 qui el terme directa de l'acció del verb: La
pels ei vent aixeca; ei poder de Déu canten eis ángeis; Íes gaiiines han tornades, no
eis coioms.
Reglad.'^—La forma passiva pot ésser també un recurs de distinció entre l'agent i el terme directa de l'acció del verb, pero cal no fer-ne ús massa sovint: Eis homes mai oriats no són respectáis de ningú.
Regla — Si es repeteix el régim di recta, quan ja ha estat expressat per un pro nom feble, podrá portar aleshores la preposi ció a: tanca-Xa a ia porta; oreu-Xo a ton pare.
Regla 8." — En verbs que expressen una acció recíproca entre dos agents o tenen
doble subjecte simplement, un d'aquests pot anar precedit de la preposició amb restant el verb en plural encara que l'altre agent siguí singular: amb el! ens ooneixeni de petits; ens mirdoem l'un amb l'altre, l'un i l'altre o tots dos; s'entenien ells amb ells;
oaminávem molt amb el meu germá.
Regia 9." — Davant del terme indirecte
36-
baiiadors.
Regla 10. — La provatura de substituir el pronom singular de tercera persona al ré
gim del verb, i si dóna 1!, posar davant la preposició a, o deixar-la, si dóna lo, la, no és segura tractant-se de saber si un verb és tranzitiu o intranzitiu segons la tradició pura de la lleiigua: Ajudar dóna ajuda-X\ en els clássics i el parlar viu millor conservat, ajuda'X en el parlar influít del castellá.
§ II. — Pronoms
19. Intencionadament no hem indos en les regles precedents el cas del régim direc
to pronom. Per saber exactament l'ús que fa la parla viva de la preposició en el régim
directe, quan aquest és un pronom personal, demostratiu, possessiu, indefinit, relatiu o
interrogatiu, no n'hi ha prou amb les indica- cions fetes en el paragraf precedent (nn. 11,
12, 16); cal un examen més pie de la Mengua parlada en els principals dialectos i variants,
per deduir si les liéis que ara segueixen, coincideixen o no amb les regles clássiques, i si és Ilegítima l'evolució, cas d'ésser aques ta molt general.
20. Ara aquesta enquesta demana saber de primer quines formes prenen en el llen-
guatge pariat les preposicions clássiques ab, en, a.
***
Ab posat davant d'una paraula que co-
menqava per m naturalment s'havia de pro nunciar am: ab mii dificuitats es pronuncia-
ria am mii; ab mi així mateix am mi, i així
semblantment. Amb aixó s'aniria estenent en la parla ordinária la forma am. Acabant ara arn per la Metra nasal m, aquesta pondría totes les tonalitats de les nasals segons fos la consonant que seguía:
del verb cal no treure mai la preposició a, tant si el verb és tranzitiu, com si és intran- zitiu o usat en sentit neutre: porta ei iiibre a la nena; peí baptisme naixem a la vida
I