Page 21 - civtat1

que Gaudí, no és un modernista a la mane ra d'Horta o de Guinard; no és un modernis
ta de la cuma de latigazo. Els noms d'ar-
quitecte, que vaig esmentar en I'article «Gan dí» de «La Ven de Catalunya», salven, al
que conegui la historia de l'art contemporani, de caure en una semblant suposició.
Jo, pero, estimo el plantejament deis
problemes de l'arquitectura des del punt de vista de Le Corbusier, sense que vulgui dir
que aquest arquitecte l'hagi resolt d'una ma nera definida. L'ha plantejat bé. Ha retornat
a l'arquitectura aquell aplom i sanitat este reométrica que és la base essencial de l'art
especial per excebléncia. Ha mort els estiis, els ordres i la mandanga, per pensar en
l'ordre, la claredat, la verticalitat, etc. Vers une architecture, fóra, de moment, l'únic text d'estética que posaria a les mans deis
arquitectes de per ací.
I ara que pariem de l'Exposició d'Art Li- ció i realització. Deis dibuixos del mateix
artista per a il'lustrar Ossa Menor áe. Salvat
PapasseTt: sensibles, aguts.
1 finalment fer l'elogi de la presentació
de l'espectacle lleuger Yes Yes, sobretot
pels figurins i la coreografía de Una nota de color i pels figurins centrals de Els Vlns di-
buixats per Labarta.
R a f e l B E N E T
L'EXPOSICIÓ TORRAS - FA RELE
túrgic, —encara que no ho sembli— cal dir
que els liturgistes no s'acaben d'entendre. Sortosament Roma ha legislat poc rígida-
ment sobre aqüestes questions. Caldrá que l'art catolic tingui present el perill d'un tra- dicionalisme a la manera de I' Església Orto d o x a .
L'Església Católica no té preferencia per
Tanmateix és una cosa ben extraordina
ria el trobar un amic qui us digui:— Anem a
veure les pintures exposades a I' Associació
de la Premsa?... Estem tan mancats a Man-
resa d'aquestes manifestacions d'art plástic,
les quals están tan generalitzades a les ciu-
tats que com la nostra poden aplegar un
cenacle d'homes fervorosos de les estétiques
delectances, que francament hem d'agrair d'una manera molt especial a l'artista que
«trenca el glag» pel fet de posar davantdeis nostres ulls un esciat de bellesa que és com la flor del seu sentiment artistic encarna! en
la forma d'unes pintures.
Hem entrat al salonet galantment cedit
per l'entitat esmentada i el qual malgrat les seves redui'des proporcions queda ben dis-
posat i respira tot ell un ambient que simpa- titza des del primer moment amb les nostres
devocions espirituals.
Reconeixem en l'artista Torras-Farell un
aquarei"lista que no s'ha volgut mantenir inscrit en el cercle reduYt que proporciona
una paleta d'aquarel'la. I aixó ho reconeixem
principalment en el quadro «mas Perramon» on admirem l'era assolellada, plena de boll,
i les oques i els corrals d'aviram i la carena pastosa muntada tota ella d'una herba gras-
cap estil. No és l'estil que varia depressa, sino el sentit litúrgic el que és l'immutable,
perqué es basa en el sentit comú.
Gairebé no resta espai per a comentar al-
tres fets artístics importants com la Exposi-
ció de l'escultor josep Dunyach—home que
subrallla la gracia de Leocares i Eufranor i
que es conté per no esdevenir un perfumat
escultor setcentista de boudoir. Per comentar
la forga i la fuga del veil Gimeno; la pintura
de joaquim Mir de Hum de nebulosa, fugada
com la cua d'un cometa. La forga incipient
dej. junyer; la voluntat ordenadora de Du
ran-Camps. La sanitat de Francesc Vayre-
da, sensible al miracle. La Intel"ligéncia teóri ca de Salvador Dalí, ajudada d'una certa
facilitat encara poc pictórica.
Cal dir alguna cosa deis boixos que
rObiols ha fet per al darrer gran Ilibre de Ló
pez-Picó; uns boixos, segurs de concep-