Page 18 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

A força de ser metòdics poden arribar a la ciència, així:
"l'escriptor modèlic ha d'ésser, no solament home de gran intel·ligència, de gran inspiració, sinó d'una vasta i diversa cultura adquirida amb mètode i treball; el seu estil serà un tresor sagrat on aniran a enriquir-se no solament l'escriptor i el poeta, sinó l'home de ciència, el filòsof, el polític, com l'home de societat i l'home de carrer". 21
Tota la tasca col·lectiva, el seny i el treball quotidià ens portaran a la unitat social abans comentada, entesa com a ideal i aquestes Idees "aniran penetrant irresistiblement les realitats materials". 22
Les tensions originades entre el camp i la ciutat al tombant de segle, no feren més que accentuar la crisi per la qual travessava tota la societat a cavall de dos sistemes de producció diferents: l’agrícola i l'industrial. Aquestes tensions un quart de segle més tard i amb la Gran Guerra entremig, encara no eren resoltes. No insistirem sobre aquest punt ja comentat, però sí convé fer certes precisions. El mot noucentista "civilitat" no es contraposa al de ruralisme, persistint la polèmica camp-ciutat, sinó que contribueix a neutralitzar els conflictes que sorgien als nuclis urbans pel màxim de convergència dels antagonismes de classe. Tothom era cridat a col·laborar-hi en la construcció d'aquesta ciutat, que sense el menor pudor, es proclamava ideal.
Abans hem vist com a través de l'Arbitrarisme hi havia possibilitat de transformar Catalunya, de civilitzar-la: l'obra del Noucentisme a Catalunya és obra civilista.
Civilitzar és imposar el domini de la voluntat. El ciutadà era el model de l'home lliure perquè adoptava unes formes de vida voluntàries i s'escapava al determinisme de la Natura, no pas com el pagès lligat sempre a les condicions que li dicten la terra i el clima. Per això la Catalunya ideal s'identifica amb la Catalunya ciutat: fer de cada poble, de cada masia, com un carrer de Barcelona i en el cas que ens ocupa, fer de Manresa una Barcelona. La Catalunya-ciutat és, doncs, la Catalunya adherida a uns ideals comuns.
Podem dir que l'obra ben feta respon a una obra civilista en quant a ètica, i estètica en quant a la reiteració d'un llenguatge creatiu, el dels noucentistes, que sigui un instrument: una arma.
"Normes apreses en un verb propi, aquell qui és consubstancial amb la vida més pregona del nostre esperit, les altes normes de cultura i d'educació poden ésser
21. FARRAN I MAYORAL, Ciutat, n.4, maig-1926, pp.80. 22. Ibídem, pp.62.