Page 16 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

I afegeix:
"I aquest és el goig de tots els qui manegem idees i aquesta és la nostra responsabilitat
enorme: el tenir consciència de la puixança plasmadora de les idees que manegem". 14
En aquesta "Lletra preliminar" del n.1 de la revista, se'ns presenta "l'amiga catalana" de Farran i Mayoral, amb certes reminiscències de La Ben Plantada. Com ella, la seva figura "ha tingut sempre una singular resplendor".15 Quan tracta la figura i condició de "l'amiga catalana", s'afanya a no caure en el lirisme propi del Romanticisme:
"Ben nostra, ben nostra aquesta fermosura, aquesta fermesa eurítmica de bust, de braços i de cames (vós ja sabeu amb quina puresa jo parlo d'aquestes coses) (...) amb la serenitat i la joia d'una sana i cultivada intel·ligència". 16
Pel que fa al concepte d'Imperialisme, tal com el defineix Jordi Castellanos "era una de les funcions que havia d'exercir qualsevol grup per tal d'imposar el seu domini. Així, entrar en la maduresa -per Catalunya- significava assolir la funció imperialista. En el pla polític, el mot, indubtablement té el contingut originari: fer-se amb el poder polític de l'estat, no pas de separar Catalunya. Ara bé, si aquest és el contingut d'imperialisme quan el mot es refereix a les activitats a portar a terme "cap enfora" de Catalunya, n'hi ha un altre de sentit per a quan el mot s'aplica a les activitats dirigides "cap endintre" de Catalunya mateix: es tracta de fer arribar aquella voluntat de conjunció, d'unificació, dels ideals de tots i cadascun dels individus i, de totes i cadascuna de les classes socials. Es a dir, la culturització que proposa el Noucentisme pretén de superar els conflictes de classe en uns moments en què aquests es manifesten agudament, en nom d'una Catalunya quimèrica, ideal. No assolirem mai l'imperialisme exterior si, prèviament, no assolim la unitat interna". 17
Aquestes paraules no són aplicables al peu de la lletra l'any 1926, a la revista Ciutat de Manresa: han canviat les circumstancies polítiques i també geogràfiques, encara que Farran i Mayoral a voltes sembla no adonar-se'n, Com Eugeni d'Ors, a través d'una dona formosa i el seu petit univers circumdant, evoca tot un cúmul de realitzacions espirituals i d'aspiracions en l'ordre de la Cultura i de l'actuació artística sobretot que eren les de les generacions catalanistes del primer Noucentisme.
14. Cf. not. 8, pp.4.
15. Ibídem, pp.3.
16. Ibídem.
17. CASTELLANOS, J., "El Noucentisme", Història de Catalunya, fascicle n.85.