Page 17 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

Per tal d'assolir l'imperi que esmentàvem cal restaurar la Raça, "cap Raça més cridada que la nostra a escoltar dignament aquest clam" 18, arriba a dir en una frase que recorda l'ideari dels nacionalismes europeus a què hem al·ludit en un altre apartat. Més amunt haurà dit ja "que no basten les grans disposicions, les magnífiques possibilitats de la raça: és necessari el guiatge espiritual, és necessària la cultura" 19. L'Imperi és tasca de cadascú dels ciutadans que crearan la ciutat ideal -l'Atenes- mitjançant la feina quotidiana i, el seny.
Aquest Imperialisme en el camp de la creació literària s'anomena Arbitrarisme, però no en l'accepció vulgar del mot -cosa sense norma- sinó com a "arbitri"; és a dir, com a domini de la voluntat humana sobre la realitat.
Abans d'analitzar les reminiscències d'Arbitrarisme en la revista cal aclarir que l'Arbitrarisme tradueix la voluntat d'una minoria que, en acció conjunta, li i veu la possibilitat de transformar Catalunya -de civilitzar-la-; és a dir de fer una obra civilista. Per això reivindiquen el classicisme, uns models ideals; però el classicisme apol·lini, portador de l'harmonia, de l'ordre, de la mesura, de la norma. El creador -diu Eugeni d'Ors- ha de "fer-se seves les coses, apoderar se d'elles amb triomfanta arbitrarietat, arribar a la comunió entre el contemplador i la cosa contemplada, menjar-la". 20 El temperament artístic que es manifesta intensament en la captació i expressió de la realitat, transcendeix allò que té de purament, fenomenològic aquesta per a penetrar-la i extreure'n allò que té -rera el local i circumstancial- d'universal i genèric... de categoria. Però mentre que per als modernistes la realitat 110 és rebutjada, sinó que és part essencial de la creació literària i artística... per als noucentistes la realitat és passada pel sedàs de la cultura i del treball estilístic -exigeixen un procés de desrealització- que culmina en la creació d'una realitat purament literària, arquetípica (abstracció que actua com a model: “l'amiga catalana" ascendida a categoria).
Aquest domini sobre la realitat, que és l'Arbitrarisme, implica arribar a la idea mitjançant el pas de l'anècdota a la categoria; és a dir, el que importa no és la realitat en quant a matèria sinó la forma en quant a idea pura. Tot intent d'abstracció parteix d'un fet anecdòtic. En aquest cas el podríem extreure del comentari que té com a pretext l'aparició d'un llibre o altre, i que esdevé motiu d'abstracció ideològica.
18. Cf. not. 8, pp.4. F.FARRERAS-DURAN, en el seu article "Els alliçonaments de la nostra història", publicat al n.2 (corresponent al març de 1926), afegeix al tema: "... cada publicació catalana, diari, revista, butlletí o el que fos, hauria de dur sovint notes històriques, escrites amb esperit crític, deduint la lliçó del moment o senyalant l'error de l'època, perquè tots els ciutadans anessin retrobant, sense gaire esforç, la pròpia consciència racial
19. Ibídem.
20. ORS, E., Op. Cit.