Page 19 - la_revista_civtat_el_noucentisme_a_manresa

assimilades. (...) tres mestres d'espiritual elegància per llurs vides i per llurs obres: Maragall, Torras i Bages, Costa i Llobera". 23
Notem que Farran i Mayoral reconeix el mestratge de tres escriptors admirats pels noucentistes. En l'àmplia estratègia de la normalització de la seva societat i la seva llengua ("un constant experiment renovador i perfeccionador dels seus mitjans expressius, depurador de les seves paraules tan belles"),24 l'home de lletres hauria de tenir reservat un lloc de combat en l'avantguarda; però la "política de cultura" de la Mancomunitat s'havia trencat feia 10 anys amb la mort de Prat de la Riba, i en aquest moment bufaven vents prou centralistes. Malgrat tot, en l'ideal del nostre redactor persisteix la vocació d'ordre, el culte del cànon, el gust per la regla, el nivell literari.
Es a dir, cal imposar l'ordre sobre la realitat, i el classicisme és portador de l'harmonia, de la norma, és l'obra que es regeix per uns models ideals. 25 Enfront de l'irracionalisme nòrdic que havia afectat al Modernisme, el Noucentisme reivindica el seny, la raó, la claredat i la llum del Mediterrani, del paisatge dominable.
"...quan ell (Tomàs Garcés) entri de ple en les tradicions de la gran cultura mediterrània, que ell pugui ésser el Mozart de la nostra poesia. I això serà quan una vasta i complexa cultura humanística es fongués harmoniosament amb la seva cultura folklòrica i aquell domini sorprenent que va adquirint de la paraula justa, pura i bella". 26
Es la cultura mediterrània com a forma de vida i convivència dels homes. Recollint així, l'herència de la polis grega, subjacent a la nostra cultura, a la nostra tradició que marca encara el nostre gest: "anar directament a la font viva de Grècia, per damunt i tot de França, per damunt i tot de Roma".27
23. Ibídem, n.3, abril-1926, pp.61.
24. Ibídem, n.4, maig-1926, pp.78.
25.MURGADES,J., “Assaigderevisió delNoucentisme",Marges,parladelClassicismeenaqueststermes:"Elmón clàssic, i la visió que n'havia llegat de l'humanisme renaixentista, era sens dubte la fita i la deu d'on calia extreure el conjunt de mites i models que exercissin la funció cohesionadora (...) Equilibri, ordre, mesura, raó i harmonia són les consignes vàlides absolutament per a tot, per a escriure i per a viure, és a dir, per a comportar-se en societat. El Romanticisme, que els noucentistes identifiquen sistemàticament amb Modernisme sense esmentar-lo, no ha constituit més, al capdavall, que un parèntesi nefast que confirma novament la indestructivitat dels valors eterns, la recurrència cíclica de la Història, Història que cal conformar en el futur segons es desprèn d'aquests valors insubstituïbles. Es l'estabilitat de la polis grega i el dinamisme de l'imperialisme romà el que cal sintetitzar en un mateix projecte englobador. (...) El Classicisme noucentista deia aspirar com a meta màxima a la universalitat i que l'obtenció d'aquesta universalitat es fes dependre de la prèvia afirmació de la pròpia identitat, del seu reconeixement i aprofundiment. Només partint del "coneix-te tu mateix" era possible d'esdevenir universal, clàssic".
26. FARRAN I MAYORAL, Op. Cit., n.4, pp.78.
27. Més endavant arriba a dir: "...ens posarem en camí de donar ai món la quarta literatura, la quarta llengua clàssiques. No cal dir-vos que les terceres, després de Grècia i Roma, ens les donà França11. (Ibídem, n.1, pp.5)