Page 16 - ramon_torra_conferencia
P. 16
L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
La societat Conservatori, respongué a una finalitat, per cert laudatoria, en el seu començament que fou la construcció del Teatre; aquesta entitat hauria sigut digne de tot elogi, si en acabar-se les obres i per tant deixant complerta una de les bases de la escriptura de concessió, en lloc de ampliar les seves activitats anant a la constitució d'una societat de recreu, hagués fomentat la creació d'un organisme de caràcter cultural a quina ombra amb els anys que porta d'existència, s'hauria, a ben segur, format aquest caracter colectiu que avui no existeix i no tindria Manresa a n'aquest respecte, la fesomia d'una ciutat estèril.
Vol dir això que la societat concessionària del Convent de Sant Domingo és la única responsable de l'actual estat de coses en l'aspecte que ens ocupa? No certament, però si d'ella he parlat, és perquè a la seva constitució acceptà el complir uns compromisos d'ordre públic, que tot seguit d'haver obtingut legalitzat el dret d'us de fruit d'aquest immoble, i haver procedit a la creació del Teatre, deixà abandonats, i en son una prova ben manifesta el que pocs anys després de la data de la concessió, l'Alcalde es dirigia a n'aquella Junta i en una forma molt dura, ordenant-li l'exacte compliment de les bases de l'escriptura de concessió de novembre de 1876, amb la particularitat que requeia llavors la presidència de dita Junta en la mateixa persona que com Alcalde firmà l'escriptura de concessió referida i per tant no podia alegar igno rància, i per altra part si públicament parlo de la seva naturalesa i crido l'atenció dels Ciutadans sobre eIs drets que la ciutat té concedits, ho faig amb la creença de qui amb la evolució que a n'aquest organisme podria donar-se, siguent a benefici públic i per fins de cultura, ultra ésser una obligació de la ciutat a complir, no lesionaria cap interès particular legal, que d'ésser aixi, una indicació seria prou per rectificar la meva conducta.
Diem que no perjudicaria a ningú i podem demostrar-ho: L'únic interès reconegut és el de l'accionista, i així com hem demostrat que la societat no responia a cap finalitat actual de cultura i per tant amb una evolució hi guanyaria, podem dir el mateix baix l'aspecte econòmic. Hom ha vist que l'accionista no té altre dret que el de preferència a la localitat satisfent-ne però el seu import total, sabem que el capital no pot donar-li cap interès ni directe ni indirecte, sabem així mateix que l'amortització té
14 Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925