Page 18 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
la hospitalitat que dóna la Societat Conservatori, a les dues entitats culturals que hi viuen, Centre excursionista de Bages i Orfeó Manresà, tenim que per desídia dels Ajuntaments i per un pecat d'origen, viu avui aquesta Societat, sens satisfer cap necessitat del moment, i com ja hem vist que la seva transformació no perjudicaria interessos de cap mena, sinó molt al contrari, ultra beneficiar econòmicament als actuals accionistes, resoldria un plet anys ha engorrós, exercint al propi temps una influència benefactora al de senrotllament de l’estat de cultura general de la nostra ciutat.
I per acabar direm ço que a la ciutat falta i que la realització d'aquest ideal, podria ésser un medi eficaç per poder-ho assolir.
Apart el compliment de donar cabuda de manera digna a les escoles d'instrucció pública i procedir a la creació de l'escola de música, objecte de l'autorització del 76, té de pensar Manresa que no té Museu, que a Casa la Ciutat n'hi ha una petita mostra, que en els diversos centres excursionistes existeixen col·leccions d'objectes no exemps de valor, que es deuen a l’esforç personal de cada entitat. Manresa ha fet amb èxit treballs d'investigacions arqueològiques, que per falta d'ambient ha passat a altres pobles més afortunats; existeixen a la Seu objectes de valor arqueològic que ells sols justifiquen la creació d'un Museu local o comarcal, i solament quan aquest tingués forma i s'anés estudiant el que haguera pogut posseir i que per no tenir l'organisme s'ha perdut de la ciutat i comarca, veuríem la importància que té i diriem el mea culpa.
Manresa no té una Biblioteca pública, això quan es parla amb algun dels forasters procedents d'altres ciutats que viuen més al temps, ho diem baixet per temor de veure la seva estranyesa. I ja veieu, també té la ciutat materials per començar-la, i ben dignament; a Casa la Ciutat n'existeix una que el 80 per 100 dels ciutadans no coneixien, i tinc motius per creure que les que existeixen a altres llocs, sense que el col·laborar deixant-les amb caràcter de dipòsit permanent per enriquir aquesta, signifiqués pèrdua de la propietat, veurien amb gust que els ulls del poble les desentumissin una mica, i molts serien els ciutadans que al disposar de les seves coses per després de la seva mort, veurien una manera de perpetuisà el seu nom, deixant-li els seus llibres que ara van a parar o a fora de Manresa (com
16 Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925