Page 15 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
Els estatuts d'aquesta entitat, tenen encara altres dos objectes, un cultural i altre recreatiu; no cal esforçar-se gaire per demostrar que la cultura i l'esbarjo que avui la societat pot proporcionar als seus membres que són els accionistes, es nul, doncs el reglament a que he fet referència el parlar de cultura, o fa referint-se a les representacions teatrals, de vers o líriques que es donarien en el Teatre Conservatori llavors en construcció, i en quant a esbarjo ho preveu més tard una amp liació de reglament referint-se a una societat recreativa que es proposaven fundar en el sí de la casa. De manera que la cultura queda reduïda a una sèrie de representacions públiques que una empresa d'espectacles, que com és natural, més que a la utilitat comú, que en aquest cas fora la representació d'obres de finalitat educativa i moralitzadora, deu estar atenta al benefi ci material, i per tant són en la seva majoria contràries a la finalitat moral que es proposaven, i seria ignocent volguer exigir del empresari que complis amb aquelles obligacions que dimanen de la escriptura del 76; amb pèrdua manifesta dels seus interessos: per dotar a la ciutat amb un monument de cultura, a ben segur que no escolliria la forma que siguent ell qui el sostingués fos un altre organisme qui se n'emportés la glòria. Tota empresa d'espectacles del Conservatori, compleix la seva obligació legal, donant compliment a la contracta que tingui amb la Junta del Teatre i perxó la naturalesa de les representacions serà sempre el millor entre ço que pugui donar bon rendiment i no tindrà altre control que el gust del gros públic.
Respecte a esbarjo, no existint aquí ara, aquella entitat a que he fet referencia, queden també sens efecte a n'aquella part els referits estatuts.
Ens trobem davant un cas que no es nou a nostra terra, te aquest organisme la mateixa fesomia de fes coses d'orde públic heretades de la Manresa de mitjans del vuit cents, es feien aquestes sens comptar per res amb que les acompanyes l'ambient de la ciutat, el poble que feu desterres dels bens de les ordres religioses, no prengué part despres a quant sobre d'elles s'edificà, i els que hi edificaren, feien constar tansolamen en el paper els drets d'ell, perquè aixís l'Estat ho exigeix al pretendre usufructuar alguns dels bens expropiats.
Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925 13