Page 14 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
que es convingués, i donar llavors compliment als pactes de l'escriptura de 1876, ultra la instal·lació a la casa de tots aquells organismes que per la seva naturalesa cultural, i d'utilitat comú, hi tinguessin cabuda. I si això no semblés procedent, podria fer-se una associació d'amics de la cultura, quin objectiu fos el crear un intens estat d'opinió al sol objecte d'interessar a l'Ajuntament al seu favor, perquè pogués, fent -se càrrec de les accions del Conservatori, usufructuar el Convent de Sant Domingo a la finalitat única que preveu i autoritza la R. O. de 1849. Aquesta entitat nova, podria viure intervinguda per l'actual concessionària, mentres durés el període d’amortització, passat el qual, quedaria lliure de la seva tutela, no retenint, però, baix cap concepte, quiscun títol de propietat del referit convent.
Aquestes dues solucions poden per la seva finalitat i procediment confondre's en una sola, i a n'aquest aspecte l'estudiarem.
La Societat Conservatori la composen un nombre de senyors accionistes, que en el seu origen se'ls reconegué una utilitat indirecta i que avui queda reduïda al sol us de la seva localitat corresponent, mitjançant el pagament igual que a qualsevol altre que no sigui accionista, més clar, vol dir només un dret de preferència a una localitat, la qual sí no en satisfà el seu import en una data determinada l'empresa d'espectacles, com és natural, la posa a la venda pública. Per altra part sap perfectament l'accionista d'aquesta entitat, que per la condició especial de la mateixa, no pot esperar mai cobrar interès del capital, ni pot invertir per la seva amortització, els ingressos que fa la societat anualment, sinó que la única esperança de amortització és la de que un dia vulgui l'Ajuntament reintegrar-se del mentat edifici, fent us de la base 1.a de l'escriptura de concessió i de consegüent retorní a la Societat els capitals bestrets, això sempre suposant bona armonia en ambdues parts, perquè de trencar-se aquesta, si s'exigia una revisió i liquidació legalment escrupolosa, és molt probable que el capital accions sofrís una pèrdua ben manifesta. Corrobora el fracàs econòmic de aquesta entitat, el que les accions, quin valor real es aproximadament de 375 pessetes, es facin avui les transaccions a 120 i a 130.
12 Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925