Page 13 - ramon_torra_conferencia

L'estat actual de la cultura a Manresa i l'ex-convent de Sant Domingo
En el primer cas, crec honradament que les obligacions que la Escriptura imposa als concessionaris, són superiors a ço que poden complir, i una actitut irreductible a n'aquest sentit portaria la conseqüència d’impossibilitar la vida d'aquesta entitat, i de consegüent es veuria obligat a demanar la rescisió de la contracta, facultat que hem vist que tenia, i allavors ens trobem automàticament en el segon cas o sigui que l'Ajuntament s'administri per si i compleixi amb les obligacions de la concessió; també aquest cas té les seves inconveniències, perquè dintre el si de l'Ajuntament no hi ha sempre els mateixos elements i de consegüent varien amb ells les orientacions segons les qualitats i condició dels homes que l'integren, i per altra part, el Municipi no dea pas fer d'educador del poble sinó exercir una tutela a les institucions que tinguin aquesta funció delegada, perquè de fer-ho ell, tenim per experiència nostra i de tots els pobles, la certitut de que aniríem a un fracàs, deuria procedir-se al nomenament d'una Comissió o Junta, integrada per persones competents a qui l'Ajuntament confiés la direcció i administració dels organismes de cultura que allí anessin creant-se amb un règim interior que fos garantia de que es complien les obligacions. A n'aquest organisme deuría confiar-se-li l'administració de tota l'àrea del Convent de Sant Domingo, prèvia liquidació feta entre l'Ajuntament i la entitat concessionària actual.
Això que ja seria una solució, tenim de confessar que no respon pas a nostre anel en tota la seva integritat, en primer lloc perquè aquesta actitut de coacció que exer ciria l'Ajuntament a ta Societa t concessionària, portaria en sí un estat de violència entre els seus components i la nova entitat que l'Ajuntament orsés, quina conseqüència fora el retraïment d'una sèrie d'elements tots ben necessaris, i en segon lloc, perquè portaria la fredor de les coses creades per decret, i això és sempre de mal auguri, el que les entitats no portin l'escalf d'un estat d'opinió que essent-los favorable els dongui vida. Cap d'aquestes dues solucions apuntades, que podriem nomenar d'expropiació, creiem que siguin apropiades pel cas que ens ocupa i sí solament quan fos demostrat que és impossible tota solució de concòrdia. La solució per excel·lència ho fora, sempre és clar amb coneixement i sots la tutela de l'Ajuntament, una evolució de la Societat Conservatori de Música i Declamació en una nova entitat, la finalitat de la qual fos el liquidar les accions d'aquella en el seu valor inicial en la forma
Ramon Torra i Pujol / 29 de març de 1925 11