Page 8 - civtat5

cdeyen que quant \o cors del hom moria la anima romania» (563).
Hom ara escriu: en ésser a la sumitat, en esser ape!"lats, en morir e\ cos, etc.
b) Amb la conjunció com, con, segons la lletra que segueix (derivada de *quomo,
quomodo) i indicatiu. Pot significar també simultaneTtat de moment o de durada.
cNo devem desesperar, com som tentats,
en qualsevol tribulació». Imiíació de Crist,
Pérez, (p. 24).
« Tant com en aquest mon vivim, no po-
dem sens tribulacions spai d'un sol dia viure>.
(Ib., p. 23).
«de aquelles que lo solia vestir, con stava
abtu>.Metge, Valter{AlQ).
«Valter, con tot hom se devia asseure a
taula, giras envers Qriselda>. (Ib., 552).
«Be faras, com tot ho sabras>. Somni
(2778) C)
Aquesta construcció ben vitenca en la
parla viva d'avui ha estat desconeguda gai- rebé en la prodúcelo literaria del renaixe-
ment, arreconada per la forma quan so/n; ara fins el quan va desapareixent, i va imposant- se la simplificació obligada: en cssertentats, en üiure en aquest món, en estar amb tu, en anar tothom a asseure's, etc.
c) Amb Vinfinitiu precedit de al. Exem-
ples antics els tenim més amunt; on hem dit també que no té fonament el boicot literari
que es fa ara a aquesta forma tradicional.
d) Amb Vinfinitiu precedit de en. Volem
consignar aquí el modisme en ser que, equi valent a quan, registrat per Mn. Alcover (")
en alguns pobles de Valencia i Catalunya; en se (r) que üinga pagará; en se (r) que tu
parles, se'n va; en se (r) que'/ veu ja calla; en se (r) qu' arribarem, soparem.
La parla viva de Mallorca fadistinciód'ús entre les formes en sortir i al sortir. Aques ta sembla referir-se a un moment concret i definit: a l'entrar a casa, vaigtrotar elger- má: pero la forma en sortir Cm. una circums- táncia indefinida, incerta, o de recurréncia
general: en venir de ciuiat duré una joguina pels nens; en morir, trotará el ceí otert; en
(1) V. A. Par, Sintaxi Catalana, pp. 354, 355. (2) Bollen del Diccionarí, VII, p. 105.
88-
parlar, digues coses assenyades. Posant la
conjunció quan, el verb aleshores hauria d'anar en futur o subjuntiu; quan vingui o
quan vindré de ciutat; quan morí o morirá; quan parlis.
e) Una altra manera molt general i po
pular és l'ús del gerundi precedit de en, bo i, tot.
Copiem d' En Vilanova, Del meu tros (p. 70):
«D'aqueixa manera passa'l dia: los uns fent serenates al peu de l'enclusa, 'Is altres
imitant lo violí tot llimant planxa, algú toca
Torga to i foradant frontisses, i armem a la nostra moda un concert molt divertit...»
«E'n arritant Thora de plegar, ja'ls die jo
que quasi bé estic tip de tant concert». Quanta de gracia treuríem d' aquest frag
ment d'En Vilanova, usant la simplificació en llimar, en foradar, en arribar!
f) Els escriptors antics savien jugar molt bé els particips present i passat en sentit
temporal. Com hi guanyava Tabundor de recursos d'estil! Heus aquí alguns exemples.
De les Gesta Comitum Barchinonensium.

(p. 136).