Page 10 - civtat5

tancialment de I'arquitectura numeral, d'har-
monia matemática que produirien els grans
pen'odes histories. M'emociono d'una mane ra serena davant de I'obra de Le Corbusier
i Jeanneret; davant aquesta plástica de pura
proporció, que pel seu esperit em recorda la música de Bach. M'emociono també davant
les gales harmonies simples deis germans
Perret; davant del laconisme estríete d'algu- nes obres del nostre Ramon Raventós. Pero també m'emociona la lírica desbordada de Gaudí o la lírica expressada en una retórica curta i més o menys italiana del nostre tendre Josep F. Ráfols.
Per damunt de tota copia de l'antic, que
jo no puc comprendre més que com un exer- cici escolar, poso Foriginalitat, Toriginalitat
veritable dels que ho son per una forqa més alta que ells mateixos. L'originalitat del geni, de l'heroí i del sant que han sentit la veu de Déu i pels quals per a escoltar-la tothora arriben ais més grans sacrificis. Ni la sante- dat, ni la heroTcitat, ni la genialitat no són mal absolutament obra d'aixo que ara és moda escriure en lletra majúscula Intel"11-
géncia Pura. Hi ha — com diu Joan Cocteau — el classicisme del misteri, que és Déu,
per damunt de tota obra humana. I aquest classicisme de! misteri és precis en l'obra
d'art.
Pero en I'arquitectura, a més d'aquesta lírica que prefereixo de rapport numeral, cal un ordre que tot ho solidaritzi. Com l'es- mentat Jean Cocteau, puc dir: ordre aprés la crisi, viola l'ordre neuf que je ré dame. C'est pourquoi me haissent les pro
fítears de désordre et ne peuvent m'enten dre les gens pour qui íordre doit étre le
pastiche d'un ordre ancien.-¡>
Antoni Gaudí havia nascut en una época
en la qual el romanticisme i el naturalisme havien assolit la máxima intensitat. Era un
geni isolat de la seva época, peró a la vega da era un home lligat amb tots els que ha
vien girat l'esquena a la vida práctica de la nostra civilització industrial, com si tingues- sin por de contagiar-se de la seva grolleria, sense pensar que. Túnica manera de salvar la civilització de la tasca antiespiritual que portava de naixenqa, era contribuir a aques
go-
ta salvació tot mesclant la veu del geni amb eP desacord industrial, perqué aquest anés afinant-se al seu diapassó. Fou el pecat de gran part d'artistes del dinové segle: varen parlar molt d'un art social, pero no feren altra cosa que art de luxe, que art per Tart. L'amor al detall i a les qualitats tingué més poténcia que l'amor a la proporció i a les línies ben Ilegibles. L'emoció de tipus pura- ment cordial coTlaborá poc amb la inteTli-
géncia i aquesta fou, en tot cas, servidora del cor.
Peró de totes aqüestes subvercions, de tot aquest desordre pot néixer T ordre de demá. Calia, abans que.altra cosa, una anar
quía que espargís tot alió de fals que hi ha via en finalitzar el setcents i comenqar el
vuitcents. Tot alió que s'anomená clássic i tot alió que més tard s'anomená romántic
perqué els grans i petits pedants havien co- mencat a conéixer més o menys bé Tart
romá i fins Tegipci i per contracop havien restaurat després el gótic. La humanitat ha via exhaurit les formes de I'arquitectura i combinava més o menys adequadament les antigües. Contra tanta reestilització, contra tants tipus modélics, contra tant academi cismo, contra tant model i tant cánon impo- tents, calia rompre tots els motllos, que de tant servir s'havien deformat grotescament. Contra tanta fórmula i formuleta; contra la convenció de les formes i el joc deis ele ments, calia crear el standar á&\ no standar. Calia que hom es lligués amb la tradició per a fer-la nova, o calia encarar-se amb la tradició per a destruir-la de soca a arrel. La nova tradició, el nou ordre, naixerá després de la gran hecatombe. Per aixó el vuitcents fou época de genis isolats, personals, anár- quics, que portaven cada qual Taigua al seu molí i creaven una Fórmula personal, en Hoc d'una Fórmula social.
Peró també neixien escoles. L'ímpressio- nisme en pintura, en part, era la restauració de molts valors de qualitat i de grácia, que Tacademicisme i el sub academicisme havien mort. L'Impressionisme fou, un moment, una revolució i avui ens sembla, en part, la cosa més clássica del món. Fou una revolució contra la bestiesa del quadre d'história i de