Page 20 - civtat5

importancia del temple. Els porxos es comu- nicarien amb el Baptisteri, per tal que els neo-
fits 0 infants a cristianitzar poguessin entrar en aquest últim des d'aquells, sense pe
netrar al recinte sagrat del temple, per
la porta que hi comunica, fins després
d' haver rebut les aigües regeneradores.
Per fi, dessobre dels porxos s' hi disposarien
les sales destinades a arxiu parroquial i mu-
seu, d'imprescindible utilitat, i procurant que les linies generals de la seva composició har-
monitzessin i servissin de traspas entre I'obra
antiga i les noves construccions.
Sota aqueixes normes, els tres arquitec-
tes esmentats presentaren el dictamen al sc-
nyor Bisbe de Vich, i el qui escriu aqüestes ratlles dibuixa el projecte definitiu (fig. 4).
Cal esmentar, per la comicitat que enclo-
gué, la presentació del compte dels perits. En Gaudi volgué cobrar una quantitat que, sen
se ésser absurda, picava un xic ait, quan no,
pel fet de tenir-sede triplicar en subscriure-la els altres dos companys. La Junta de I'obra
es resistía a pagar res: era el prelat qui havia demanat el dictamen i a ell corresponia sufra
gar elshonoraris. A l'últim decidiren pagar. En Gaudi va quedar contentíssim. Tota la seva
avaricia era a favor de l'església de la Sa
grada Familia. El seu exemple fou seguit generosament pels senyors Font i Gumá i Pericas, els quals deixaren, també, la part que els corresponia al mateix objecte.
Així, per una curiosa paradoxa, els pri mers diners bestrets dels cabals recullits per a construir la facana de la Seu de Manresa, serviren per col'locar unes pedres més a la faqana del Naixement del gran temple expia-
100 -
tori barceloní. A l'acurat senyor Comellas,
qui aleshores ja havia fet entrega deis 30.000 duros, aix5 se 11 oculta: 1¡ hauria cau-
sat un gros trastorn, agreujat per la seva avancada edat.
Aquest bon manresá visque, encara, fins assolir els noranta anys. Abans del seu tras-
pás deixá les obres tal com avui están, amb
el baptisteri del tot llest, el campanar acabat <
i els porxos tot just comenqats (fig. 5). En morir llega, tal com havia promés, una forta
quantitat a l'objecte de construir la faqana ('); i va nomenar dipositaris dé la mateixa el se-
nyor Bisbe, un nebot seu, el senyor Arias i les autoritats manresanes: l'Arxiprest, 1'Al
calde i el jutge. Per motius desconeguts i
inconcebibles, les obres resten parades i el
public res no veu del llegat d' En Comellas. En aquest moment que está a punt de
regir la diócesi vigatana un catalá entusiasta de les glories de la nostra terra, tothom es
pera que les obres de la Seu de Manresa, el
joiell del nostre art gotic, es recomencaran amb la major prestesa.
Alexandre SOLER i MARCH
(1) El senyor Comellas, qui, apart de la quantitat Inicial
expressada, havia donat en vida unes vint mil pessetes més, delxa en morir, el capital de seixanta mil duros en Exterior
al 4 "/o, amb la conditio que durant trenta anys es destinessin els interessos a les obres de la faqana; i que una volta fini- des aqueixes, el capital passés al municipi per a invertir-lo en beneficencia pública.
AlKuns anys abans de la mort d'En Prudenci Comellas, la virtuosa manresana donya Annés Batlles deixa en morir un
llegat de certa importancia al senyor bisbe de la diócesi pera destinations pietoses. A Manresa encara no se n'ba vist res; i tothom creu que una bona part recaurá en les obres de la Sen, parroquia de la devota difunta.