Page 11 - civtat5

rencartronament: fou la restaurado de la
frescor (\\XQ caracteritza els grans moments de I'art.
L'arquitectura de Gaudi també, en part, fou la restauració d'aquesta mateixa frescor,
Darrera d'aquesta exposició en les ma- Per5 la frescor de Gaudí, com la frescor de teixes Galeries, Torres-Garda ens ha mos-
que caracteritza les époques no gastades.
Wagner, son de ratlla massa complicada per a anomenar-se clássiques.
No cal dir com amb molta inés rao po- dríem aplicar el qualificatiu de classic a
Antoni Gaudí, que a tota aquesta turba multa de gent de bé, entre la qual hi ha llurs
arquitectes, decoradors — sobretot decora- dors —, pintors, esculptors i literats, gent
mudada que es creu que aixo del classicis- me és un afer que pot resoldre's anant de casa l'antiquari a casa l'escenograf. Per arro- donir aquest cíassicisme de saló no és mal sobrera una bona dosi de columnes salomo- niques rapinyades d'altars rurals, convertida alguna en lámpara eléctrica; una bona dosi
de catites d'Esmirna, algún bargueño veri
table bric a brac, etc., etc. D'aquesta mena
de classics, que parlen del que ells anome-
nen modernísme amb un somriure de set-
déncies, en coneixem més que un foc no en cremaria. I el que és pitjor és que n'hi ha
més d'un que amb el mateix gust fa cases de pedra.
Visca el lirisme de Gaudí frese com una rosa. No és — ni caldria dir-ho — des de darrera aquesta parada de gust bien, que jo m'encaro amb l'estética de Gaudí per dir que
desitjo una plástica més serena. Els alls que no üeuen... deis ^Trois appels a MM. les
architectesi de Le Corbusier m'han ense-
nyat moltes coses, pero malgrat tot no els han fet adúcar davant de la lírica vivent — massa vivent, oh sí! — de La Sagrada
trat les seves nobles inquietuds tot afirmant
la necessitat que els nostres pintors joves
tenen de Ilibertat, en aquesta terra en la
qual ésser clássic vol dir calcar les sabates de simolsa. Josep Maria Junoy en l'Ateneu
Barceloní en la seva memorable conferencia Via Iliure es dona compte d'aquesta neces sitat d'estatuir un ordre damunt l'esperit de
l'época. Clássic, clássic? Amb palla i temps maduren les nespres; a no ésser que vol-
guem fer com aquell personatge que retreu un agut escriptor francés, que davant de les
seves tropes diu abans de comencar la gue rra: — «Endavant, per la guerra deis cent
anys!>
Per la meva part ja comenqo estar can-
qat de sentir sempre la mateixa canqó: de
l'intelligéncia, de l'equilibri i deis valors eterns. Cal abans que tot no matar la vida i
la grácia; cal no estirilitzar la vida amb el raonament. 1 no es proclami que sóc un sen
timental, car pensó ésser soldat de l'estruc- tura, de la geometría, a condició de no per- dre la frescor per sempre, en aquest neces- sari joc ascétic.
Per altra banda la modernitat és també un valor etern: és que els grecs no foren ho mes de la seva época en donar els seus tipas humans d'emoció?
Rafel BENET
Familia.
***
Esmentaré a corre-cuita els grans fets
d'aquesta mesada. Exposició Colom a Bar celona a les Galeries Dalmau, al seu retorn
de París. La pintura grávida de Colom ha arribat al punt dole de la maduresa.
-91