Page 14 - civtat4

Fig. 3. — Un exemplar de Battarrea trnbat a Bages. a La No
guera. El peridi extern falta per complet 1 el capell no con serva mea que la part inferior de I'endoperidi, amb els fila
ments en forma de borra del capilici en sa part superior, entre els quals hi ha les espores
74-
de més característic, tractant-se d'un polipo-
raci, com afirmava el senyor Pujol, de la bresca de tubs himenials amb les espores,
que havia de vestir el capell.
Cal que digui que sota la coaccio de qo
que opinava Conrad Pujol, em va ésser im
possible trobar dins la familia de les polipo- rácies res que s'assemblés de prop ni de lluny
amb el bolet de Bages. Aleshores, vaig exa minar amb el microscopi la pols bruna del
capell, que de primer antuvi creia ocasionada
per agents destructors animals. I aixó m'orien- tá tot seguit cap al bon cami. El camp del
microscopi aparegué sembrat de multitud de petitíssimes espores bruñes, de 5 a 6 micres (') de diámetre, esfériques o el'lipsoidees,
de membrana gruixuda i molt lleumeiit verru
gosa o gairebé llisa. Entre les espores, molt més escassos, veia uns filaments tubulars de
40 a 50 micres de llargada per 6 a 7 d'ample, de membrana incolora i transparent, prima,
pero amb anells interns gruixuts i castanys; altrament, filaments una mica més prims, també incolors. i sense anells ni tabics de cap mena. Les espores i els tubs anellats em recordaren tot d'una els deis bolels dits gas-
teromicets, entre els quals tenim els vulgars
«pets de Ilop».
Era el bon camí! Dins aquest gran grup
de bolets no costa res d'identificar el nostre amb la BattarreaphaUoid(isiS^\zV%.)?Q.x%. (').
***
La Battarrea phaíloides de primer té la forma i l'aspecte d'un pet de Ilop; és globu losa, una mica deprimida, i subterránia, amb
(1) Recordaré que una miera equival a una mil'léssima de mil'límetre.
(2) Battarrea, génere dedicat per Persoon a 1' abat Ita lia Giovanni Antonio BATTARRA, nat a Rimini en 1714, filósof i botanic eminent, autor de «Dei Funghi d. Agro Ri- minese», mort en son poblé natal en 1789; phalíoides, per teñir certa retirada amb el Phallus impúdicas, conegut per ou del diable.