Page 14 - civtat3

Quan la part malalta es troba en alguna cavitat interna, com la boca o i'esófag, ila-
vors naturaiment no pot emplear-se el pro- cediment de I'emplast, sino que és necessari col'locar la substancia radioactiva, conve- nientment defensada, a I'extremitat d'un tub 0 barreta, de forma adequada per I'objecte a qué es destina.
Si es desitja que actuTn sobre la part ma
lalta totes les radiacions, s'aplica el producte
radioactiu sense filtrar-Ies: en aquests casos
la reacció produTda sol ésser molt intensa,
fins al punt que al cap de dues o tres hores
s'observa ja una serositat de globuls blancs.
Les sessions poden ésser no obstant de més
curta durada i repetir-se durant varis dies.
Quan solament es busquen les radiacions
gamma, és dir, les penetrants, s'utilitza també el procediment abans descrit, tot afegint-hi
solament un dispositiu especial per a la fil-
tració, que no és altra cosa sinó un reyesti- ment de lámina de plom d'un a tres milíme- tres de gruix, amb I'objecte d'absorbir els
raigs alfa i beta. Els raigs gamma son ondu- lacions de 1' éter, de natura semblant ais
raigs X, distingint-se solament d'aquests amb
qué els primers tenen una longitud d'ona molt més curta, i per tant son més penetrants. De
fet aquest paral'lelisme entre els raigs X i
gamma es té en compte, inclús en la prácti ca ordinária de la medicina: fora de casos
molt evidents, abans de portar al malalt pel tractament del radi, se'l fa passar pels
raigs X
b) Enfermetats a qué ^aplica. — Les enfermetats cutánees que principalment se
subjecten al tractament del radi són la der matosis, els lunars, berrugues i el lupus, afecció bastant coneguda per son aspecte
lleig i repugnant i que esculleix preferent- ment la cara, desarrotllant-se en forma de
bolet venenos que menja la cara com ácid.
Pero, sobre totes les enfermetats a qué s'apli ca el radi, ressalta l'epitelioma o cáncer, la
més terrible de les enfermetats de la pell,
que sois el nom causa horror per les moltes victimes que ocasiona. Les estadístiques de
totes les nacions donen un percentatge cres- cudíssim de defuncions de cancerosos. En el
quinquenni de 1906 a 1910 es registraren les següents xifres de mortaldat per cada 100.000 habitants en els principals paYsos d'Europa:
Dinamarca, 137; Suissa, 125; PaTsos Bai- xos, 103; Franqa, 102; Anglaterra, 94; Ale- manya, 84; Austria, 78; Itália 63; Espa- nya, 50; Hongria, 43. Per aquesta estadísti
52-
ca es veu que a Espanya, malgrat els danys
que entre nosaltres ocasiona el cáncer, no figura entre els pa'ísos més castigáis per tan
espantos flagell de la humanitat.
Han estat assajades tota mena de cures
per a combatre el cáncer; pero totes infruc- tuoses: la més fecunda fins ara en resultáis,
ha estat la del radi. El metge italiá Dr. Mas-
sotti, apunta les següents dades parlant de malalts cancerosos que han passat per la se-
va clínica: