Page 12 - civtat3
P. 12

ció poden ésser solids solubles, gasos o bé solids insoiubles.
La injecció de radioelements en estat de solució es practica amb el serum fisiológic esterilitzat, que és aigua lleugerament sala
da, a la qual s'ha afegit una petita dosi de sal radioactiva soluble. La injecció d'ema- nació de radi es practica' amb oli que porta en disolució aquest gas, i no amb aigua, per raó de la poca solubilitat de l'emanació en
aquest liquid. La injecció de radioelements a l'estat insoluble es verifica amb aigua por-
tant amb suspensió petites partícules de sul- fat de radi, que és insoluble, amb la qual cosa la difusió del producte és més lenta i així persisteix sa acció per més temps en el Hoc de la injecció.
En el comerg es venen ampolletes amb
dos centimetres cúbics de liquid radioactiu
per injeccions intramusculars en els casos d'artritis reumática: un cop preparada la pell, com d'ordinari, s'injecta el liquid en la regió glútea o en els voltants de la part adolorida.
c) Métode d' ingestions. — El sistema de curació per ingestió consisteix en intro- duir aigua radioactiva en l'organisme pel tub
digestiu: en altres termes, bebent aigua ra dioactiva. Aquest procediment s' anomena
vulgarment la cura d'aigua. Existeixen en la natura deus d'aigua espontániament radio
activa; pero a més, s'usen avui dia aigües artificialment radioactivos, que se'n diuen
aigíies radioactioades.
La descoberta de la radioactivitat ha do-
nat la ciau per explicar l'estrany fenómen observat des de molt antic que certes ai
gües, reputadas universalment com medici náis no contenien cap substancia que, segons
l'examen quimic, les fes mereixedores de tal
reputació: és que contenen substancies ra dioactivas, la preséncia de les quals escapa ais análisis ordinaris.
La radioactivitat de les aigües naturals
pot ésser deguda al gas dit emanació rádica
que porten en disolució, o bé a sais radioac tivos solides en estat soluble. En el primer
cas, el més freqüent, per ésser el radi el eos radioactiu més extés per tota la natura, la radioactivitat de les aigües será passatgera,
puix que sois durará tot el temps que tardi en desaparéixer l'emanació, la vida mitja de la qual no passa més enllá d'uns quants dies. Aixo explica perfectament perqué moltes ai
gües minerals produeixen efectos tan bené- fics al peu de la font, i en canvi traslladades
a distáncia, encara que es practiqui posant-hi mil precaucions, ja quasi no retenen cap efi- cácia curativa. No sempre, dones, és un re- clam infundat el deis balnearis, com alguns maliciosos a voltes sospiten, quan l'empresa
assegura que sois bebent I'aigua al peu de la font es poden esperar efectes curatius.
Quan la radioactivitat de les aigües és-
deguda a substáncies radioactivos solides en estat de disolució, llavors el poder radio
actiu de r aigua és de molta més durada. Aixó explica també que els sediments o llots de certes deus d'aigua frueixin de propietats curatives notables.
Es dóna actualment tanta importáncia a la radioactivitat de les aigües que cap bal- neari publica avui Tanálisi de ses deus, sense
presentar la consabuda dada de llur radioac tivitat. D'aigües radioactivos se'n troben en
moltes regions, essent l'unitat de mesura de llur radioactivitat el milimicrocuri per litre,
que no hi ha perqué explicar ara, ja que no fa falta per entendre per comparació el poder
radioactiu de les aigües que a continuació s'addueixen per via d'exemple.
Una aigua radioactiva de Valdemorillo a la Provincia de Madrid doná 218 milimicro- curis per litre; una altra d'Aceñas a Galicia en doná 47 milimicrocuris; la de Caldas de Oviedo a Astúries, 15 milimicrocuris; la de La Hermida a la Provincia de Santander en- doná 12 milimicrocuris; la de Panticosa a la Provincia d'Osca 4 milimicrocuris i mig; la del balneari de Cardó a la Provincia de Tarragona
en doná dos décimos i mitja de milimicrocuri. Per on es ven que aquesta última aigua de Cardó no es distingeix precisament per sa
molta radioactivitat, si bé aquesta no es pot
pas dir despreciable, puix que existeixen a
Espanya i a I' Estranger altres nombrosos balnearis molt famosos amb aigües notable-
ment menys radioactivos.
Ais balnearis radioactius no solament les


































































































   10   11   12   13   14