Page 72 - civtat20

diumenges que es dedicaven a I'exerdci de tir de fusel!, organitzat per uns entusiastes, entre ells D. Pau Morral i Badia, fabricant de panyos i natural de la mateixa vila.
Esparraguera tingué quatre morts en aqueix día, que es deien Salvador Rovira, Joan Font, t. cPaiella», 1 un altre. Els fran- cesos hi deixaren uns quants cadavers; i, pels rastres de sang que es veien pel ma- teix carrer i per la carretera de Barcelona,
hagueren de tenir una pila de íerits.
Arribats a la riera d'Abrera, en passar un
dels dos canons pel pont de fusta, aquest
slenfonsa, per haver-lo previament socarri- mat el vicari d'Olesa, Mossen Joan Baptista
Boada i quatre veins d'Esparraguera. El cañó
caigué daltabaix, i fou abandonat, junt amb dos carros caputxins, ais quals calaren foe,
per la precipitació amb qué fugien (').
«Tan aterrados iban los franceses, que
si llega el somaten de Tarrasa que retroce dió y se levanta el de Martorell, no vuelve
uno a Barcelona > (').
A primera hora de la matinada del dia 7
arriba la columna a Martorell. Travessá el
seu llarg carrer dividits els soldats en dues
rengleres i fent foc contra les cases. Els
ve'íns, tancats a dintre, sentien espategar les bales deis fusells franceses contra les fi-
nestres.
No es detingué Schwartz a castigar els
de Martorell; els quals, poques hores abans, a l'assabentar-se de la derrota del Bruch, havien donat mort a setze soldats franceses eixits
(1) «Llegaron a la riera de Abrera, a la qual cubre un
pequeño puente de madera, pero con anticipación el Reve rendo Juan Bautista Boada, Vicario de Olesa con quatro
paisanos de Esparraguera habian sutilmente quemado parte de los puntales y estribos del dicho puente, que cayó luego de
pasado el primer cañón, teniendo que abandonar el otro y quemar dos carros capuchinos. Este mismo cañón sirvió des- I)ues en la segunda función del Bruch, y llevado allá por los vecinos de Esparraguera». R. Ferrer. Oh. cit. vol. 1, pág. 139.
«Dieron fuego al puente de Abrera en el mismo dia 6 de Junio y así se hundió el carro con el canon de á 4, que toma ron los nuestros». Revista Montserratina, juliol de 1911.
Fág. 392, nota. Manuscrit d'un monjo de Montserrat, d'a-
quells dies-
«Au passage d'un pont, qu'on avait commencé de détruire,
I'un de ees canons tomba dans un ravin. II était déjá nuit.
Aprés quelques efforts inútiles pour le retirer, la colonne, obligee de l'abandonner, poursuivit sa marche avec précipi- tation, toujours liarceléesur ses flanes et sur ses derriéres»
Laffaille. Ob. clt.,pág. 29.
(2) Revista Montserratina, \u\\o\ de 1911. Pág. 392, nota.
Manuscrit d'un monjo de Montserrat, d'aquells dies. 176 -
de Barcelona convoiant tres carros d'equi-
patges destináis a llur columna. Abans de
quatre setmanes, I per ordre de Duhesme, els franceses van calar foc a Martorell (')•
Passá Schwartz el pont de Molins de
Rey i arriba a Sant Feliu; on, a l'ombra de la guarnició de Barcelona, pogué donar al
gún descans a ses estenellades tropes.
Diu Duhesme en ses Memories: «Arriba
Schwartz al glacis de Barcelona amb una
tropa tant acobardida que fou necessari en viar un batalló francés i'l regiment de cassa-
dors napolitans a Sant Feliu, per a impedir
que l'enemic que'l perseguia vingués a in sultarnos al peu de les muralles de Barce lona» (').
La seva entrada a la capital de Catalu
nya, fins oil els perseguiren els vencedors de can Massana ('), ens la contaran els ma-
teixos testimonis oculars que eiis van donar noticia de la seva sortida.
Diu el P. Ferrer, en el seu Diari: ^Mar tes dia 7. = Toda esta noche pasada se han oido cañonazos, pero á larguísima distancia por la parte de poniente. Ignoramos el mo tivo, aunque las gentes que van llegando de la parte del Valles, Llobregat y San Sadurní, unánimes atestiguan, que ni un instante ce san las campanas de tocar á rebato, y que toda la juventud vuela hácia poniente, en donde se oye un vivo fuego.
Son las 12 del dia, y no han llegado to davía los correos de Madrid, Zaragoza, ni el de Valencia, lo que tiene parados a los
Comerciantes, y á la Ciudad en grande ex pectación, aunque nadie duda ser por los trastornos de la parte de Martorell, hacia donde se oyen tadavia fuerte tiroteo y ca ñonazos según dicen los que llegan de San Feliu, Hospitalet etc.
Al caer la tarde han entrado por la puerta
(1) «Le Iendemain matin, les troupes y mirent le feu avec beaucoup d'ordre et de loisir. Les flammes s'élevaient déjá de tous cótés dans les airs.lorsqiie nous repartímes pour Bar- celone. C'était le général Duhesme qui avait donné l'ordre de brüler Martorell, oül'ou avait égorgé plusieurs de nos sol dats, et oü s'opérait toujours aprés leurs défaites le rallie- ment des insurgés». Laffaille. Ob. cit., pág. 62.
(2) Transcric aquest parágraf d'algunes históries catala nes que el copien. Nohevistl'orlginal.Deu ésser en Duhes
me, Vaughan, etc. Mémoires. Paris, 1823.
(3) Escritsde D. Pau Roca i Pujol. Nota bWhograpca. del present article.