Page 71 - civtat20

Perskcució de l'enHíMic derrotat. — Son ras rj-x Bruch, Esrarraüuera, Abrera i Aíarto- RELE. Sa entrada A BARCELONA.
Fugireii els fiancesos espaordits; i, amb el desesper de la derrota, comentaren a fu-
sellar els pacifies homes del Bruch que tro- baren en llur tránsit.
Els vencedors de can Massana feren un flac serve! al dit poblé, el día 6 de juny de
1808. En canvi rimmortalitzaren; car la ba talla porta el nom «del Bruch>, per ésser
aquest poblé el que més aprop es troba to- cant a la carretera.
Es refreía en aquella época: «Pobre Par
roquia del Bruch, — inolt temps ten pots re cordar;—^ en lo regrés los Franceses — te
varen molt mal tractar> (').
Diu la Invectiva contra el mayor traydor
de el Universo: «Así aquellos a quienes qui siste tu matar como á conejos, mataron á tus soldados como a cerdos, aunque en desquite de tu derrota, diste, barbara muerte á 8 pai sanos indefensos del Bruch, y estropeaste á todas las imágenes de su Iglesia parro quial» (').
Es coneixen els noms d'aquestes victi mes. Entre elles hi figura un home de 70
anys, Salvador Elias. Els demés, es deien Josep Mirallet, Josep Jorba, Joan Oller, Pau Doménech, josep Sabater i Pau Valles. Tots moriren el dia 6 de juny de 1808, com cons ta en el Ilibre d'obits del poblé, d'aquell any; acabant cada partida amb aqüestes o sem- blants paraules: «No rebé los sants sagra- ments per haber mort d'un tiro de fusell deis francesos» Els morts foren set, segons el Ilibre d'obits ('); o vuit, segons la Invectiva.
(1) Suplicas a Maria Santissima del lioser.etc. Es re- produeixen en el present article-
(2) Inoectioa contra el mayor traydor de el Universo, etc. Vegi's, més endavant. la Nota bibliosrráfica.
(3) Emili Pascual i pLm\gó. Brucatanas. Aplech de Poe sías. (Barcelona, 1908) Rág. 59.
Folleti de la Gaseta Montanyesa. Vicli, (i juny 1908. = Memories de la guerra de VIndependencia. = Obitnari deis heroes del Bruch. Es transcrinen aci aque.stes «partides d'Obits deis Ilibres parroquials de la parrbqnta del Bruch, tal
Per tot arreu es comenta a tocar a so- metent, i deis pobles propers a la carretera que seguía la columna eixi gent armada per a prendre part en la persecució deis que fugien.
Aquests, en arribar a Esparraguera, les
emprengueren també a trets de fusell contra els primers que trobaren. Pero, els veins es
tancaren rápidament en ses cases, i des de les finestres llenqaren damunt deis france sostotelqueelsvinguéalamaperada-
nyar-los, i perqué no intentessin obrir les portes.
Diu Marc Rovira: «Los de Esparraguera,
que al pujar nols havien dit res, vehent que tornavan baixar tant aviat y ab tant gran
boti de ferits, los saludavan yls donavan la enhorabona desde las finestras y teuladas ab
pedras, teulas, bigas, y ab lo demés que po dían, sens atrevirse los gavaics a detenirse
pera resaludarlos, sino pensant unicament en fugir» (')•
El llarguissim carrer d'Esparraguera va
quedar tant entrebancat que semblava que hi havien fet barricades. 1 en realitat les feren; car el tránsit va quedar de seguida dificul- tat, i els francesos hagueren de travessar-lo obrint-se pas; «no oyéndose — segons con taren aquells que van sentir-ho — otro grito que el de marches, marches, que sin inter misión, y con el mayor calor gritaban los comandantes y oficiales».
Els francesos dispararen continuament contra les finestres de les cases; i des de les espitlieres d'aquestes els van contestar a trets. Els d'Esparraguera feia uns quants
com ens les proporcioná anys enrera en forma certificada el Reverent senyor Rector». Aquest era Mossén Llorenq Coll, el qual envié cópia de les partides a l'Iltre. Mossén Janme Collell, canonge de la Seu de Vich, el lOde juny de 1889.
(1) Arxiu parroquial de Luelles. Bren noticia de les coses mes notables que han passat especialment desde l'aiiy 1700 en avant [/í/Z], per Marc Rovira.
— 175