Page 74 - civtat20

SEGONA EXPEDICIÓ DE L'EXÉRCIT FRANCÉS CONTRA MANRESA, LA BATALLA DEL 14 DE JUNY DE 1808,
Rebé Chabran l'ordre de Duhesme, i
sortí precipitadament amb sa divisió de Tar
ragona, el 9 de juny de 1808 ai dematí. La insurrecció era general, de resultes de la batalla del Bruch.
En arribar al Vendrell, els sometents feren foc contra la seva avantguarda. Aven-
(já la divisió francesa fins a l'Arbós, on els sometents, que ja eren en major nombre, tornaren a plantar-li cara des d'un turó de darrera de la vila, cap a la part del Gomal. Chabran reuní consell, i resolgué entrar a la forqa a Arbós. Posá en joc la cavalleria i la artillería, i la infantería voltó la vila. Els so metents es retiraren després d'una heroica resistencia, «y entonces el General Chabran, para vengarse de la osadía, mandó tocar á degüello, concediendo ásus tropas el saqueo, siguiéndose los horrores que es natural se sigan á tales acontecimientos» ('). Després maná calar foc a la vila. En ella foren inhu- manament morts, amb el coltell o amb l'in- cendi seixanta quatre veins; homes, dones, veils i criatures. Fou alio una matanqa ge neral (^).
A l'endemá marxaren els franceses, as sent pel camí hostilitzats pels sometents. La cavalleria arriba a Vilafranca, voltá la vila i
(1) tHonnoRES del Arbós. Los habitantes, lexos de intimidarse, cerraron los puertas de sus casas, y subiéndose á las ventanas y tcxa-
dos arrojaban contra los franceses quanto les venía á la mano para dañarles, piedras, bancos, texas, agua hirviendo, en nada se detenian con tal que pudiesen vengarse de tan infernal canalla, mientras que otros paisanos cuerpo á cuerpo diocaban con lo furiosa soldadesca que lo pasaba todo ó cuchillo. Irritado con esto mas y mas Chabran, mandó pegar fuego ó la Villa, la que ardía con vive/a en la noche del mismo 9 de Junio, durante la qual cometieron los franceses hor rores que hacen estremecer, y se practicaron por parle del vecinda rio acciones que solo podré graduarlas de heroicas el fogoso zelo que las motivó». R. Ferrer. Ob, cit., vol. I, pag. 150.
(2) Relació dels memorables aconteixements de la vila de Arbós, Corregiment de Vilafranca del Panadés, Bisbat de Barcelona, en lo Principal de Catalunya, en la gloriosa defensa que feren elspaysans al exercit francés y la primera que fou sacrificada per son exemplar pa- triotisme. - Arbós y setembre de 1816 - Dr. Joseph Postiua, Pbre., rector. Joseph Mas, bntllc. Regidors Joan Fidel Torrents, Magí Sans,
Pau Frexas, Anton Amíguet, Joseph Malla, Joan Mayner, Síndic pro curador.
Centenari de la Guerra de la Independencia. Arbós en Vnny j8cS, on fou rcproduTda aquesta Relació, amb cía noma de les victimes.
178 -
acoltellá cinquanta tres paisans que fugien, i a altres que s'eren amagats a dintre els
blats (').
Continuá la divisió de Chabran la seva
marxa fins a Sant Feliu, robant, matant, i trinxant-ho tot pel seu camí. El día 12 torna- va a entrar a Barcelona, duent carretades de
pillatge.
També foren saquejats aqueixos dies els
pobles de Sant Vicents i Molins de Rey, cometent mil excesses i cremant algunes cases. Sant Boy es defensá heroicament contra les tropes de Schwartz i de Chabran, fins que hagueren de fugir sos defensors davant una divisió enemiga de vuit mil ho mes, la qual entra a la vila donant mort a quinze homes i tres dones velles que hi tro- baren, emportant-se presoneres a quatre o cinc de joves que van poguer atrapar, cre mant cinquanta cases, i enduent-se unes quantes carretades de pillatge.
No és estrany que el Diario de Manresa davant d'aquestes escenes excités ais barce- lonins a que assassinessin a I'oficialitat na
poleónica, els noms de la qual, en bona part, ja coneixem.
Deia: «Barceloneses:... Dentro muy pocO'
no os quedaran mas que los ojos para llo
rar... Que partido pensáis tomar? La deses
peración? ¡Que ignominia! ¿El halianamiento?"
¡Que deshonra!... ¡Ahí Y con cuanta razón
podia cada uno de vosotros apostrofarse a si mismo: «Maldita indolencia; reprehensible
anejo a las conveniencias, regalos y em
pleos! ¿No puedo con fundamento temer que la inocente sangre que se ha derramado, está clamando en altas vozes contra mf cobardía?». Sea pronta vuestra resolución. ¿Quantas veces no habéis tenido a la mano el quitar del mundo á los autores del impe tuoso torrente de sangre que está manando?
(1) Els noins de les victimes d'nqiiesta segona Iragédie foren, escrites en el Ilibre d'óbits.