Page 38 - civtat20

L'ALgAMENT DE MANRESA. - AQUESTA CIUTAT ES NEGA A ENTREGAR LA PÓLVORA DELS SEUS MOLINS ALS EMISARIS FRANCESOS. - MÚTUES AMENACES. - CALA FOC AL PAPER SELLAT FRANCÉS. - DECLARA
LA GUERRA A L'EXÉRCIT NAPOLEONIC. - FORMACIÓ DE LA PRIMERA JUNTA DE DEFENSA DE CA TALUNYA, PRENENT EL NOM DE «PROVISIONAL DE GOVERN». - L'ALLISTAMENT DE VOLUNTARIS
Quan el general Duhesme s'instaMá a Barcelona va informar-se per un núvol d'es-
pies i de técnics, i valent-se de tots els
initjans possibles, de l'estat de les places fortes de Catalunya, de llurs carreteros i
camins, deis recursos del país, de la manera de pensar deis seus habitants; en una parau-
la, de tot QO que en un moment donat podia interessar-li conéixer d'una comarca que es
revoltés. Així va aplegar abundant material,
fruit de tant pacient i melodic reconeixement,
que després fou donat a conéixer, en part, sots el títol de Statistique militaire de la
Cataíogne.
Una de les coses que més havien de cri-
dar-li l'atenció eren les importants fábriques de pólvora de Manresa, les uniques que hi havia a Catalunya. 1, en efecte, va intentar váries vegades imposar en elles la seva autoritat, enviant-hi emissaris amb peticions de pólvora que van ésser rodonament nega dos. Primer ho va demanar a les bones. Les
peticions deis seus emissaris eren tant «im
portunas como seductoras». Veient que no en treia res, va recorre a Ies amenaces; les
quals foren contestados per Manresa en la mateixa forma. Les «repetidas baladronadas así del dicho General Duhesme, como dej Atheo Sochi contra Manresa» van ésser contestados per aquesta amb «la idea origi nal y heroica de prevenir al enemigo»; QO és, avisant-lo de qué el rebrien amb les armes si s'acostava.
Que aixó va passar així, cree que no en dubtará ningú després de llegir els textos
que és forQÓs transcriure a continuació per a
provar-ho. Tenim en primer Hoc un impor- tantíssim imprés que té per títol: Batallas
qué los Catalanes han ganado a los Fran ceses en esta guerra. Batalla primera del
Bruch en 6 de Junio de 1808, por Don Nico 142 —
las Perez, Socio de varias Academias y Redactor de la Gazeta de Vich^, que no diu la data ni ql Hoc de la impressió; més jo de mostró ara que fou imprés a Manresa, pel
juliol del mateix any 1808 ('), pocs dies des
prés de la batalla, i aixó li dóna un valor
excepcional. Tenim el relat del Diarlo de Manresa del 26 de setembre del dit any, i
unes paraules d'un sermó de Fra Silvestre de Barcelona en la Seu de Manresa el 6 de
juny de 1814.
Diu Nicolau Perez: «Unos guarnecen los
muros, y otros fortalecen las puertas de la ciudad; a tiempo que Duhesme, General del ejército francés pide desde Barcelona una porción de pólvora. Se la niegan, y he aquí la furia amenazadora, que se anida en el
pecho de este sectario de Atila, azote de la
humanidad. Unos y otros se preparan. De creta Duhesme en su mente creadora de
estragos y carnicería, la desolación eterna de Manresa: más esta su defensa vigorosa,
y con varonil pecho se adelanta a recibir los Martes tan decantados de los Franceses.
Concibieron los Manresanos la idea original
y heroica de prevenir al enemigo» (').
Diu el Diarlo de Manresa, que si aques
ta ciutat cau en poder deis franceses, s'hau-
rien apoderat, abans que res, de les seves
fábriques de pólvora. Diu: «No hallando en el Principado otras... habría tenido que so
meterse a su férreo yugo. Esto lo persuade no solo la carta del General Duhesme, que se halla custodiada en el Archivo de la Casa Consistorial de esa Ciudad, remitida por
(1) El Diario de Manresa del 20 de juliol de 1808 anun- ciava la seva venda. Vegl's, més endavant, la Nota biblio
gráfica del present article,
(2) Batallas que los Catalanes han ganado a los Fran
ceses en esta guerra. Por Don Nicolas Perez, Socio de varias Academias y Redactor de la Gazeta de Vich.