Page 36 - civtat20

ha pedido tuviese la bondad de destinar una
iglesia para que la tropa francesa e italiana,
pudiesen asistir a misa en los dias que lo fuere de precepto>. Se'ls designá l'església;
i, el diumenge 21 de febrer, hi anaren «Ge nerales, Plana Mayor y Oficialidad, y un cor to número de soldados por compañía. La
tropa ha entrado, y se ha mantenido en la
Iglesia con sus morriones en la cabeza, lo
que, y la casi ninguna religiosidad...> pro- duí escándol.
El general Duhesme, amb tot el seu Estat
Major i una escullida escolta de cavalleria,
pujaren a veure el castell de Montjuic, amb
permís del comte de Ezpeleta.
Els obsequis s'estaven acabant. El dia
28, diumenge de carnestoltes, no hi hague- ren balls de mascares, ni tanta alegría, «por
la importuna permanencia de los huéspedes>. A la nit, ball a casa del marqués de Villel, on posava Duhesme, «sin duda para desva necer toda sospecha>, i que es veiés la bona harmonía.
A l'endemá, dia 29 de febrer de 1808,
s'apoderaren els franceses, sense combatre, deis forts de Barcelona.
Laffaille, testimoni ocular, (ja que era ofi cial de l'exércit francés), explica amb molt detall com caigueren en son poder els forts de la Ciutadela i de Montjuic. El general Lechi — diu en resum — a cavall «s'avanee sur les ponts des fossés» de la Ciutadela, dient que va a visitar al governador. «L'une et l'autre garde se mettent sous les armes et battent aux champs» per a rendir-li honors. La guardia espanyola, veient avenpar ais
velites, fa un moviment per a oposar-s'hi; mes, «elle est contenue per les voltigeurs franqais». Els velites i altres tres batallons que tornaven de maniobrar a la muralla de mar, entren a la Ciutadela. La guarnició, compos ta de dos batallons de guárdies espanyoles i valons, completament sorpresos en llurs quarters no pogueren oposar cap resisténcia. La oficialitat i el governador, plens de de
sesperado i vergonya, van demanar, com a grácia especial, no tornar a la ciutatfins al
vespre, per a esquivar les mirades deis bar- c e l o n i n s .
A l'ensems el general Duhesme enviá 140 —
tropes cap al castell de Montjuic, on, per no haver-hi guardia francesa en ses portes, puix
que no s'havia trobat motiu ni pretext per a
posar-la, no fou possible sorprendre'l. El comandant del castell, que ho era el briga dier Alvarez, el futur defensor de Girona,
quan va veure que s'acostaven les tropes
franceses, aixecá el pont i els barra l'entra- da. Va dir-los que havien de dur una ordre
«molt precisa» del capita general. Ezpeleta no volia donar aquesta ordre. El governador de la ciutat, del qual depenia el comandant de Montjuic, tampoc; car donava ordres am bigúes que Alvarez no acceptava.
«El general francés — diu el P. Ferrer —
que está apostado con un cuerpo de obser vación en las casitas de S. Beltrán situadas en la falda de Montjuich, ha tenido la avilan tez de abrir dos de los pliegos cerrados que el Sr. Alvarez enviaba a Ezpeleta.»
La indignació deis Catalans havia arribat al seu més alt grau al veure la Ciutadela
sorpresa i Montjuic amenacat. «Un souléve- ment eüt été inévitable — diu Laffaille — sans les efforts du comte d'Ezpéléta pour le
prévenir, et nous troupes eussent couru le plus grand danger.»
El general Duhesme parlava d'escalar
Montjuic, i amenapava sa guarnició, sense obtenir cap resultat. Fins que, a mitja nit, se
li obriren les portes del castell. «A las 11 de la misma noche estando los terrados de las casas de Barcelona coronados de frenéticos espectadores, se ha visto el favor de las fogatas entrar en Montjuich las tropas fran cesas». «La prise du Mont-Jouy fit succéder aux imprécations et aux menaces l'abatte- ment et la consternation». Els francesos pujaren més canons cap al castell.
gossa, (d'on arribaven furioses proclames),
que eren com un eco del de Madrid del dia 2 del mateix mes (').
Deia Duhesme a Murat que la fermentado regnava també en populoses ciutats de Ca
ín Juan Perez de Guzmán y Gallo. El dos de Mayo de 1808 en Madrid. Relación histórica documentada (Madrid
1908).
Es sapigueren a Barcelona, el 25 de maig, els alQaments populara de Valéncia i Sara-