Page 37 - civtat20

El més gran avalot barceloní tingué Hoc el dia 31 de maig, en el que moriren sis o set homes, entre francesos i espanyols, i que fou apaivagat per Duhesme i per Ezpeleta en persona. El poblé invita ais soidats a la
deserció, oferint-los avantatges. Els espa
nyols desertaren en gran nombre, imitant-los
alguns d'italians i bastants suTssos i napoli- tans. I no va passar res més. Les tropes
franceses estigueren ja constantment «sur le qui vive... prétes á foudroyer ce qui ne serait point rentré dans l'ordre» (').
I en aquests dies de pánic, arribé a Bar celona la sensacional noticia de que Manresa havia tingut el valor inéudit de declarar la
guerra a l'exércit napoleónic. A l'ensems es
Des de I'entrada de les tropes franceses,
hi hagueren sovint raons a Barcelona amb franceses, que anaven a realitzar els seus
talunya; «mais — afegia — rien n'a encore bougé> (').
Durant els darrers dies de maig i els pri mers de juny de 1808, per molts indrets de
Catalunya es registraren actes de desobe
diencia, (un d'important a Lleida el 29 de
maig), indicis d'insubordinació, fermentacions
populars, baralles isolades, senyals evidents d'un odi comprimit. D'un moment a l'altre
s'esperava que esclatés la revoiució.
El primer de juny deia Duhesme a Bert-
hier que els indicis de fermentació deis quals 11 havia rendit compte en ses precedents Metres, s'haurien convertit en una insurrecció
general «de I'immense canailledeBarcelone>, sense la promptitud de ses mesures (').
els soidats espanyols, els mariners de la Real Armada i els veins de la ciutat. El 16 de
febrer, a la Barceloneta, per qüestió de «al
gunas mujercillas». El 17 «una jarana» al carrer de Trenta claus «por causa de muje res». En el Born, el mateix dia, cinc o sis
soidats francesos amb un guárdia waló. El
21, gran seregata entre soidats francesos i els mariners dels barcos que hi havia al port;
Duhesme hi enviá tropa, i, a l'endemá encara es creuaven trets de fusell amb alguns veYns. En certa ocasió els francesos fusellaren un deis seus soidats. En altre, fusellaren un soldat espanyol, acusat d'haver mort un de francés. Etc., etc.
(1) Pierre Conard. Ob. cit., pág. 69. Duhesme á Murat. Barcelone 27 mai 1808.
(2) Item, Item, pág. 72. Duhesme á Berthier. Barcelone I.er juin 1808.
primers fets d'armes a Catalunya.
«Se teme mucho — diu el P. Ferrer •—
por la primera de dichas dos ciudades (Man
resa), porqué siendo indefensa ha tenido la osadía y arrojo de quemar el papel sellado
en nombre del Gran Duque de Berg, que
pocos días hace se le había remitido; y a más ha declarado a su modo guerra a los
franceses, asesinando a algunos por creerlos afectos a su partido. No obstante como el
giro de Barcelona con dicha Ciudad verda deramente mercantil, es grande, sabemos,
que se han despachado hoy mismo varios
expresos para instruirles de la dañada inten ción de los franceses» C). Qué havia passat?
vegeren els preparatius bél'lics de les tropes
(1) Q. Laffaille. Ob. cit.
(2) Ob. cit.. volum 1, pág. 124.
- 141