Page 40 - civtat20

gran que a Barcelona. Diu el Diario de Manresa, pariant del desastres estat econo mic d'aquesta ciutat: «Pueblo comerciante y fabricante, y en el día sin giro alguno, y de algunos años a esta parte paradas las artes, y a consequencia inundado de menesterosos e indigentes, como lo acreditan las de 3.400 a 3.500 raciones de Sopa económica que diariamente se reparten» (').
A Barcelona hi havien 5.000 que menja- ven a Tolla pública, i 2.300 a casa la Cari- tat ('). Era un nombre extraordinari; mes, a
proporció pel número d'habitants, era molt inferior al de Manresa.
Molta gent tenia, dones, aquesta ciutat,
vinguda en gran part dels pobles de mun- tanya, de fácil de convencer de que s'allistés per a la guerra, si se la mantenía i si se la paga va. I aixo és el que va fer-se.
Tenia Manresa pólvora a dojo. I tenia armes. És inverossímil que havent-hi a Man resa fabriques de pólvora, i de municions ('), no possefs una gran quantitat d'armes, ja del
govern, ja deis particulars, els quals sempre n'han tingudes per més ordres de desarma-
ment que s'hagin fulminat. I, si no'n tenien
prou, foren els mateixos franceses els que acabaren d'armar ais manresans.
Al veure Murat que Catalunya encara no s'havia revoltat, cregué que els Catalans 11
eren addictes, i va voler fer en son favor al
guna cosa «qui lui sera extrémement agréa- ble», deia. Va derogar un edicte de Felip V que prohibía ais Catalans el port d'armes.
El dia 20 de maig de 1808 el comte d'Ez-
peleta publica, en un ban, Tautorització de Murat C).
El dia 25 següent escrivia Duhesrne al mateix Murat: «Le petit peuple s'est vérita- blement porté á Tachat des armes avec una joie d'enfant, et Ton assure que plus de
(1) Diario de Manresa del 26 setembre 1808.
(2) R. Ferrer. Ob.cit.,volum I, pág. 91.
(3) Diario de Manresa del 26 setembre 1808. Hi ha una
llista de les municions entregadas per la Juntare Manresa, ais pobles de Catalunya tdesde el 6 de junio ultimo», molt de tallada, amb les entregues fetes a cada poblé.
A més de la llista d'una immensa quantitat de pólvora n'hihaunaaltra de «Pliegos de cartuchos de fusil de vanos
calibres», .cartuchos de cañón de bala rasa» y «cartuchos de cañón de metralla».
(4) Diario de Barcelona del 21 maig 1808. 144 —
4.000 armes ont été achetées á Barcelona dans ees jours derniers» (').
Més de 4.000 armes es vengueren en
menys d'una setmana!
I sense comptar encara les reparacions
d'altres armes en poder deis particulars, que feren aquells dies els armers ('). Bé en tenien,
dones, d'armes, a pesar de la prohibició de Felip V.
Catalunya s'assabentá rápidament del fa- mós decret. Amb Tintercanvi mercantil tant
gran entre Manresa i Barcelona, i el conegut carácter deis manresans, si n'havien de venir d'armes a aquesta ciutat!
Els soldats franceses i la seva oficialitat
s'alarmaren en veure la amenagadora ostenta- ció amb qué es compraven i es duien, sense
amagar pas el proposit de girar-Ies contra d'ells. «Semblava que ens anunciaven — diuen —que ens ensenyarien ben aviat Tus que en sabrien fer» ('). 1, ben aviat, al cap de ben pocs dies, s'iniciaren les hostilitats
amb la batalla del Bruch.
Tots els motius que es retreien aquells
dies per anar contra la Franga, els sentien a Manresa més fort que en Hoc.
Es presentava aquella guerra com una
croada, i amb aquest nom va predicar-se.
Mes, si la rambla de Barcelona era un rosari de convents, a Manresa hi havia caputxins,
dominies, carmelites, minims i benedictins, que tot ho haurien perdut amb el triomf de
Conard. Ob. cit., pág. 68. Duhesrne á Murat, Barcelone, 27 mai 1808, Arch. G.
d'Ezpeleta amb l'autorització de Murat es
dil ® tarda. El mateix oesta- tonrdend qudei laesr pi :rop«orEciol naP aurme abrsl eo sine pnodev ri s setr arecod ne-
ha hecho tantas exterioridades
frenaron ^ generales y a toda la tropa». Ob. cit. volum I, pág. 100.
El día 21 afegia: «Continúan las exterioridades en el Pue blo con las armas que compra en fuerza del privilegio que
acaba de publicarse». It., pág. 101.
Segons una nota de P. Ferrer, abans del decret de Mu
rat, tambe es veiiien armes a Barcelona. El 25 d'abril escri via; «Los armeros trabajan mucho en recomponer armas para
particulares, y venden también muchas nuevas» It pás 76 Si hi havia ja aquest comerg clandestí, s'explica que al mi- blicar-se el decret de Murat, apareguessin de sopte'tantps armes a la venda.
(3) «lis s'empressérent de profiler de ce droit, sansmé- me cacher le dessein de tourner leurs armes contre nous
En les achetant, non plus avec mystére, mais avec une sorte
d'ostentation, ils semblaient nous annoncer qu'iis nous ap- prendraient bientót l'usage qu'ls savaient en faire». Laffaille ob. cit.. pág. II.