Page 15 - civtat20

per aclarir i fixar els limits de la coi'laboració de l'envergadura de Basiana, per a comprendre
el centaure maquinista de l'home i la bicicleta, Aquella tarda, pero, mentre tenia davant és absolutament necessari saber córrer sobre
d'aquestes virtuts.
dels ulls la coloraina dels corredors, móbil i fixa com uns cavallets de fira, aqüestes preo-
-cupacions ens venien a fregar roda.
Estética, sprint, art, perfoman^a, super-
realisme, equilibri...
Per un moment vaig ésser colpit d'una for
midable revelacló, no pas gens menys impor tant que la que colpi a Sant Ignasi, quan després de quinze dies de peniténcies i dejunis se li apa-
regué, auriolat d'una Hum ultra-terrenal un pollastret rostit, revelador d'ocults designis celestials.
Per un moment —els corredors s'empaita- ven per damunt dels marlets en fistó del castell de Balsareny— vaig creure'm orgullosament i vanitosament, posseidor de la VERITATamb totes les Metres majuscules.
En Basiana pintava muntat en bicicleta!... El tenia davant dels ulls —els ulls girats en- dins— cavalcant damunt d'un cicle, amb un mallot destenyit, els tubolars de recanvi a I'es- quena, nusos els genolls, la pipa a la boca i els pinzells als dits, pintant les ondulades decora- cions de la Gábia, o colMocant sota un pi els
músics de «L'Aplec».
Ben aviat, peró, vaig caure de Tase.
La geometría de «Noies cosint» o de «Ju-
gadors de poker» no podía resistir els sotracs de les rodes de la bicicleta...!
Quan un sorollós picament de mans, va recordar-me esverat I'amic Camprubí, la biblio
teca de Salient ja la tenia a l'esquena. El camí de les nieves recerques s'havia afuat.
Tot amb tot, peró, des del Hoc on m'havia conduit vaig arribar a la fácil deducció següent:
que si bé no és del tot precis ésser un pintor
dues rodes per a comprendre i jutjar la seva obra i la seva teoría voluminista.
Per aixó, com si hagués esdevingut tot d'una autor d'una novelMa de gran exit, escupía al llarg de la carretera una Métanla de flestomies contra els nostres critics i llur manca de prepa- ració professional.
Una corva insospitada de la carretera, em recordá amb tendresa la llanterna mágica deis mens jocs d'infant.
Ara el quadrant numeric damunt l'esquena deis corredors, era la meva única obsessió. Curs d'Aritmética. La cursa ciclista va semblar me un admirable sistema pedagógic del número.
Peró, jo, pecador, victima de la tranca de l'As de bastos, prefería el joc d'atzar.
La mobilitat constant de les rodes, els números canviables i els jerseis descolorlts em donen fetes les combinacions possibles, al llarg del parabrises.
314 - 21 - 18 - 7613 - 41 - 8 - 71
L'entusiasme em mena a les apostes més
inversemblants. Contra un company imaginari
que aposta a favor deis números repetits, dobles i triples, 22 - 333 - 4444, arrisco sense rise fan-
tástiques fortunes.
Quan em colgava al Hit, joiós del fantastic
guany sentía inquietud i temor de la cara que faria el cafeter per haver marxat sense pagar
les cartes.
J. B. CLARET Manresa, tarda de diumenge i de cursa ciclista.
— 125