Page 21 - civtat2

quan escolta el so de les campanes, quan eis arbres i'emparen amb llur ombra protectora.
Tot qo que veu esdevé ais ulis de! poeta im-
pregnat de la scva dolor. En La reliquia (') evoca la font eixuta, el faune mutilat que
presenciá hores dolces de la seva llunyana jovenesa, per dir:
Beneida l'hora
que m'ha duit aquí.
La font qui no vessa, la font qui no plora
me fa plorá a mi.
I oelx les veus de les campanes (°) que s'acomiaden de la posta i li recorden els ben- amats com si endolcissin la seva pena:
Her tot arreu I'alta armonía aixeca esbarts de pensainents, i an els finats fa companyia
la remembranga dels vivents.
Malgrat que algú l'anomenés el poeta de la pompa verbal, tal vegada subjugat per la música del seu vers rítmic i sonor com la tramontana que fendeix el cel de les Malior- ques, tal vegada per la mateixa fluTdesa del seu verb, Joan Alcover, per bé que en algu- nes canqons deixi alqar el vol a l'efusivitat sentimental, és, noresmenys. ponderat i gen til en els seus arboraments, com ho és en les esmentades elegies i ádhuc en les sim
ples notes descriptives. Els adjectius, quan es repeteixen en els seus versos, es com
pleten r un a 1' altre com si seguissin la cadencia métrica. No son mai paraules posa-
des per reblir 1' estrofa, sino paraules ne cessaries, que la musicalitat expressiva al-
gunes vegades té cura d' agermanar i de subratllar Són paraules vives i roents com
guspires. No endebades el poeta sent les coses que canta, i quan les sent les pren dins la seva receptibilitat i les refá a través deis seus versos en dir-les, pero revestidos sempre d'una aleñada vital i sanguinolent. Aquella Serva (') no és pas el massís que s'alqa en el fons del paisatge com una nosa, no és el decorat d'un teló de fons, és la serra
que l'illa travessa que l'illa defensa déla tramontana,
i és encara,
Yesqiicrpa cadena de puigs gegantins.
1 aquells pins C) qui es drecen pel vol-
tant de la costa brava no son uns arbres de-
coratius i extátics, sino que són quelcom
d'humá, quelcom de fantasiós. De la. costa brava som la cabellera... Aquells pins que
saluden el navegant, parlen per dir: SomunaarmoníadeTillaquicanta.
Coronam la serra de segles enrera,
i sobre els abismes del mar avangant, som de la nostra illa la visió primera que encoratja de lluny al navegant.
I ádhuc en els Proverbís, curts i cisellats, el verb de l'Alcover pren sempre una ex-
pressió llampeguejant i ardida com un reflex de Hum damunt els caires d'una pedra. La
paraula de Joan Alcover és sentida i olent. Es una paraula viseada. 1 quan se'n serveix
per donar forma ais seus versos — com diu
que feia quan pronunciava els seus discur sos— se li tornen les seves paraules Hum i
sabor, i en el fons de cadascuna endevineu la propia vibració deis seus sentits, com si
aquelles fossin els ressons d'aquests. Només així podia glossar temes que un altre hauria
fet malbé en tractar-los amb una excessiva
plasticitat o aiub una visió perillosament fan tasiosa. I només així el poeta qui havia cantat les seves malaurances i havia cantat els paisatges de la seva terra, podia un jorn
glossar les figures bíbliques i els panorames d'lsrael, figures i panorames perfectament alcoverians a través del més cristiá deis seus Hibres ('). I la ciutat d'Henoc, la visió deis
gegants ('"), la historia d'Agar, les esposa- lies d'Abraham i Rebeca, el rei Saul, la fe
d'Abigail, raixerre'íment deis deserts orien tals, les siluetes deis camells i les figures venerables deis profetes pot projectar les embolcallades d'una ombra de misteri i ma-
jestat, amb un regust de mirra i de mora d'esbarzer que us fan pensar en aquelles oli veros de la Terra Santa transplantades da munt mateix de les terres bruñes de Ma llorca.
FIDEL S. RIU DALMAU
(1) Poetes i critics, y M. Capdevila. (2i Art i literaiiira, Joan Alcover. (3-4-S-6-7-8) Cap-ai-tard, láem. (9) Poemes bibtics Idem.
(10) Els Gesants, poesía amb qué Joan Alcover honorá la revista «Cenacle», la qual deu anys endarrera espubllcava
a Manresa.
—37