Page 20 - civtat2

Catalunya i Mallorca han compartit, a-
quests dies, el del per la pérdua del poeta i el ciutadá ilJustre qui consagrá a ambdues
la millor part de la seva vida. La figura ex celsa de Joan Alcover ha estat evocada amb la veneració i el respecte que hom evoca
sempre els grans desapareguts.
Un critic admirable, Josep M.'' Capdevi-
ia, ha pariat amb fina intuTció, en un Ilibre recent ('), de la personalitat de l'Alcover i
ha assenyaiat els punts culminants de la seva vena lírica. Ha esmentat, en parlar del poeta de les Elegies, l'ombra de Leopardi.
Joan Alcover, com el poeta Italia, ha fet
que la seva obra arrelés molt endins de la seva vida. Aixo, que tal vegada fou motivat
en el nostre poeta pels amargs contratemps
que el colpiren amb dolorosa persisténcia, el concentrá d'una manera absoluta i li arrencá els accents més vius que hom coneix a tra vés de les seves obres.
Per altra part, el seu humanfssim lirisme
respon plenament a la concepció que ell tenia de l'artista creador, i que constatá en una disertado memorable amb aqüestes pa- raules que un temps esdevingueren lapidá- ries ('): «L'art és la vida sentint-se i con- templant-se a si maleixa, sense altra finalitat que contemplar-se.»
Es, dones, molt logic que qui així sentía
expressés també el seu art d'una manera sensible i palpitant, per bé que defugint els
esclats d'exaltado i transportant la seva emotivitat amb una gentil contenció espiri tual. En efecte, l'expressió poética de Joan Alcover us dona sempre una impressió de dolor contingut i dominat pel cilici de les seves cristianes creences. Tot al revés del
que passa amb Leopardi; car mentre aquest es deixa portar per un pessimisme fatal, el
nostre poeta no perd mal la serenor i la tem-
peranqa, i ádhuc en el moment més efusiu deis seus planys elegiacs, clou aquells ver
36-
sos punyents del sonet Desoíacíó (') amb aqüestes paraules ardents, pero resignades:
cada ferida mostra la pérdua d'una branca: sens jo, res parlaría de la meitat que em manca;
jo vise sois per a plányer lo que de mi s'és mort
I aixo ho diu el poeta un cop fet el ba-
lanQ de les seves intimes tragédies, un cop evocades les persones que convivien amb
ell i que li foren arrabassades d'aquest món
pel desti.
En general, dones, les seves Elegies ens
mostren sempre el seu posat estoic enfront
del dolor. No és un deprimit, ni un abatut
com Leopardi L'Alcover, per damunt de tot,
és un creient, i si plora i es dol de les des
gracies que tan fondament l'aclaparen, ho fa amb una dolpa Ilangor. No es desespera
ni llenpa crits violents per la seva dissort, sino que ádhuc exclama en l'elegia Enyo- ranga. C)
Mes no donaría mos jorns de tristesa
peí cami de roses de ma jovenesa
d'abans de trobar-hi el bé que he perdut,
perqué fins llavores no havia viscut.
I afegeix, encara, en finir l'esmentada elegia:
De les primaveres que al món esclataren sois unes poncelles que aquí se hadaren
i ara se podreixen
a davall la terra... per mi no se fonen;
són les qui coronen
les imatges purés qui me compareixen
i no m'abandonen, doRa companyia de ma soledat.
Aquest resignar-se, aquest dominar se voluntáriament podria ésser interpretat com
un dolor atenuat o somort. I el dolor del nos tre poeta palpita no sois en els seus poemes essencialment subjectius, en les seves re membrances paternes, en les seves angoi- xes humanes: palpita també en el seu pur esguard contemplatiu quan sotja el paisatge.
JOAN ALCOVER