Page 30 - civtat19

Ill
— Qué dius, qué fas ad, pensiva tortoreta,
dalt d'aquest arbre sec? — Ai! Canto ma follia!
— Per qué? — Perqué he perdut ma dolqa companyia,
que estimo més que a mi. — Com t'ha deixat soleta?
— Un ocellaire astut la va agafar, pobreta!
i cruel la matá; i em queixo nit i dia
que amb ma fidel la mort no em permetés fer via i em deixés en el bese garfida en ma branqueta.
— Ah! I voldries morir per ana amb ta companya?
— ¿No ho és, anar iianguint dintre aquest bosc ombriu
on sempre el sentiment de sa mort m'acompanya?
— Oh gentiis ocellets! Qué feiiqos viviu! La natura mateixa, a I'amor mai estranya, que moriu i visqueu uns per altres vos diu.
LA FILOSA
Bella filosa, tu, de Pallas bona amiga, preat regal que faig a ma cara enemiga
perqué distregui un xic i'enuig que de mi sent, mentre amb tu filará, quaique canqó dient,
fent voitar sens repós, de sa casa a l'entrada, tot el dia, el seu torn i sa grossa frisada;
au, filosa, segueix; et vuli portar a servir aquella que no puc estar-me de seguir.
No et veurás entre eis dits de cap noia ociosa
que passi el temps guarnint sa perruca untuosa,
que perdi tot el jorn a mirar-se i pintar sa cara pel sol fi de fer-se contemplar;
ans ais d'una anirás que sa casa vigila,
que cabdella, que cus, que apedaqa i que fila
(dues germanes més donant-li ajut lleial) a l'hivern vora el foc, a l'estiu al portal.
Car jo per res del món, filosa, no voldria
que, nada a Vendómois (bon poblé que es gloria d'ésser laboríos), et trobessis a Anjou
i, penjada en un clan, no t'abastés ningú.
Jo et puc assegurar que sa má, a mi tan grata, filará subtilment algún drap d'escarlata,
de llana tan suaii i de tan bona Ilei
que en dia assenyaiat podrá vestir-lo un rei.