Page 31 - civtat19

Segueixme, doncs: serás de veres beii rebuda,
filosa, d'ambdós caps tan liargueta i menuda, un xic grossa del mig, on abracada et té
la cinteta gentil que de Montoire ve;
de liana, fil i estam servadora encisera,
palMadiana, en fi, i embotida i feinera.
Au! De Cousture pren, sens triga, comiat,
i segueix-me a Bourgueil: allá et rebran de grat, car el petit present que un lleial amic dona
val més que deis grans reis el ceptre i la corona.
SONET
Sobre la branca es veu, peí mes de maig, la rosa, en flor de joventut, en sa bella tendror,
fer torna el cel geiós de sa vida color
quan l'alba dolqament ainb els seus plors I arrosa.
En ses fulles l'amor amb la grácia reposa, embaumant els vergers i l'arbreda d'olor:
mes, en fort temporal o per massa escalfor, va ses fulles perdent i la mort en disposa.
Així, en tos anys millors, en ton formós esclat,
quan la terra i el cel honraven ta beutat,
la Parca se fha endut, i, cendra ara, reposes.
Rep, com a funerals, mes llágrimes i plors, aquest gerro de let, aquest cistel de flors:
que, en vida com en mort, ton eos sois sigui roses. EPITAFI DE MARIA
Reposen ací dins tos ossos, oh Maria!,
que em vas fer per Anjou mon Vendomois deixar,
quealmésverddemosanysmasangvasescaflar,
que omplires el meu cor i vas marcar ma vía. En ton sepulcro jeu honor i cortesía,
la virtut, la beutat, que dins meu van vibrar, la grácia i les amors que van i|-luminar
ton enyorat esguard, que a un mort retornaría.
Bela angevina, ets ja formós astre divi: els ángels, encisats, tos uls han de seguir,
al t e r r l a m b g r a n I r si t o r , d e t a a b s é n c a s a d o n a .
Tu viva ets altre cop d'avorriment, ací,
sense tu, jo sóc mort. Desventurat de qui, enganyant-se en l'amor, amb el mon s il lusiona.
A. MOLINÉ GENDRAU, trad.