Page 28 - civtat19

Mai no rebla cap carta del seu pais. Era sola al món i vivía amb els sens pensaments
que mal ningú no va saber si eren tristos o
alegres. Els retrats que tenia eren de gent vella: els seus pares; un oncle vestit de militar amb una munió de creus penjades al pit; uns nebots rossos i rodanxons; una germana voltada d'infants; el seu padri, dalt de cavall, ferreny i altiu; una mainadera vella en un jardi, i cap rastre dels seus amors. Tot ho duia dins de la seva ánima
voltat de silenci i de pau. Els dies de festa, els passava tancada dins del seu piset Ilegint i mirant el panorama de la ciutat boirosa. Sols sortia al mati per anar a missa i a
plaqa, a comprar, amb una xarxa. Els dies de festa ella cuinava i feia les lleminadures
que es menjava els dies feiners. El gos i la
portera participaven, equitativament, de les seves menges temptadores.
Cada dia, quan tornava a casa seva,
passava pels mateixos carrers. Els estimava de vista i si algun cop passava per altres
indrets, els enyorava. Un vailet, que cap-
tava, la seguia cada dia, dient d'esma que tenia gana. De primer, la miss apretava el
pas, per alliberar-se de la peticio enfadosa. Era massa professional. Després, un dia, li
feu gracia i li va fer caritat; el vailet, amb més prudencia, ja li demanava més amb els
ulls, que no pas amb la má. La miss cada dia li donava quelcom, i si un dia no tenia
res, a I'endema, li donava el doble. Se li havia fet una caritat necessaria, com un
ritual de carrer. 1 es feren amies. El vailet
ja no demanava res, sols es llevava la gorra
espellifada i reia; i la miss, en veure'l, obria el moneder i cercava una moneda. Un ves-
pre la miss va dir-li:
—¿Tú saber rezar? —No!
—¿Tú no saber rezar? —Ai no, i per qué?
— Tú ser un judío!
—No, soy de Esparreguera!
— Tú ser un judío! Yo enseñaré a rezar!
1 cada dia, la miss, entre cantonada i
cantonada, feia seguir el vailet i li ensenyava el Pare Nostre, les Ave Maries i el Gloria, i
després li feia caritat i, si tan bé ho deia, també queia una lleminadura, i el captaire la
seguia fent saltirons i rialles i li agafava la má i l'hi besava joiós i agrai't.
Un dia malestruc la miss velleta, treba- lladora i eternament callada, va morir, amb els seus pensaments i sofrences dins del seu cor. No li trobaren cap escrit que demostrés
cap previsió per l'hora de la mort. Vivia a la bona de Déu, i el procurador de la casa i la
portera vella i tafanera, van teñir una gran teinada per posar les coses legalnient, enter
rar-la, desfer el pis i notificar-ho al consol d Anglaterra. L'enterrament fou humil i sen-
zill. Una creu, un capellá, un escolá i un
senyor que seguia malhumorat: el procurador e la casa. Passaren pels mateixos carrers
que ela passava cada dia i, si fa no fa a les
mateixes hores. El vailet captaire, en veure en errament, va mirar-lo amb indiferencia.
cridar-lo i li digué: 'ra, nen! és l'anglesa que s'ha mort!
vailetvarestarunaestonapensatiui,tot una seguí el taüt i va comencar a dir
^ Nostre, fent saltirons i amb la canta re a alegra, com li havia ensenyat la miss. I aquests foren els funerals de la miss...
els únics funerals que van fer-li!...
J. ROIG I RAVENTÓS
104 —