Page 18 - civtat19

vanitats, com una bandera destrocada per Ies bales sobre el camp de batalla, és única-
ment quan l'home capeix ben bé la seva petitesa punyidora i el poc que munta en el temps i en l'espal, aqueixos dos monstres que juguen amb ell una estona, com el gat amb la rata, per a engolir-lo després sense deixar-ne rastre...
L'hora negra, és l'hora deles revelacíons crues i desvergonyides, en qué un homegosa dir-ho tot cara a cara i sense acovardir-se, donant la rao ais enemies difamadors, asso- tant-se amb miseries que ni els mateixos enemies sospitarien, escupint-se les ridicules pretensions, la falsa modestia, el pensament roí, l'enveja ben coberta, la traició amical... Recollint a grapades tot el Hot del fons remo- gut, tots els detritus de Panima que pugen a flor en aquella imponent revolució, per tirar- se'ls a la cara entre riures sardónics i con- goixes d'un pler dimoníac.
El bé mal sembla prou batut i trepitjat; el
mal, prou gros i punyent. Tots els instints
perversos surten de sos caus a dir-hi la seva
per acorralar i atuir sense mirament les po bres excuses esporuguides. Les perversions
més grans semblen descolorides i febles; les
passions més nobles, estúpids entreteniments; la virtut un escarní, la justicia un sarcasme... Tot hi munta i tot hi baixa en aqueixa mena
d'erupció psicológica, en aqueix vómit de Pánima... Tot s'hi barreja, tot surt, tot put i... Ha estat, tal volta, una indigestió dolorosa de
somnis, de quimeres, de liuites mal pai'des? Qui sap? En tot cas ha estat una indigestió
fulminant soferta i curada en poca estona.
Perqué unes vegades la tempestat no
passa d'estéril tronadiga, altres es desfá en
llágrimes, llágrimes, si, d'aqueixes Ilágrimes
vergonyants que Phome plora a soles i al record de les quals se li enrogeixen després
les galtes, pero que en aquells moments li
refresquen iaconhorten Pesperit... rentant-lo, de passada, de totes les immundicies amb
qué s'ha profanat.
Quan la violéncia del terrabastall es para,
quan els nervis s'aquieten, poc a poc, per graus i amb temenga, comenga a desplegar se Pesperanga com Pare de Sant Marti... les
excuses, les simpátiques excuses, com flore
tes colltortes per la tempesta, tornen a revi-
far-se... Pinstint, amb una mitja rialleta de
reconciiiació, torna a obrir la porta a les pobres vanitats expatriades... L'home co
menga a sentir en Pintim del seu ser, que ha estat una mica injust amb si mateix, que no
és tan, tan dolent com es pensava, ni la vida tan, tan inútil i enutjosa com semblava a primera vista... Victoria! La pau queda
restablerta!... Mes, fins a quan?... Ahí aixo ja t'ho dirán tos nervis de neurasténic i tes énsies de refinat! Perqué, és infalible; l'hora negra de Pánima contemporánia, mai no és xorca, mai no acaba la descendéncia... Car rera Puna vindrá Paltra a empaitar-te i, per
previngLit que estiguis, per més que t'afermis i parapetis, allá on t'arraplegui... te capbuga
96—
de nou!
Víctor CATALÁ