Page 16 - civtat19

POEMA DE SUBURBI
DIUMENGE DE SOL
Cortines de sol ais balcons.
Salta pel passeig el día de festa com una fadrína:
trémula claror que l'orelg pentina. Els fils telefonics vibren de cancons.
— Ñola, ¿on vas, amb els ulls tan blaus i la gaita encesa
i el sweter qui serva tendreses de les teves mans? Tens una tremolor de fadrína promesa.
I, vosaltres, infants,
angels jogassers,
amb el patinet correu sota els arbres i amb cavalls ventissos,
deixant una estela de Hum pels carrers i una aroma fresca i matinal d'anissos.
Passeig al diumenge: fira de la jola; baratem l'angúnia per l'ocell i el sol
0 pel diamant deis ulls d'una noia;
que voli a les branques el cor-rossinyol. 1 voli el pensament, vestit de primavera, al mar proper qui ens crida dins el eel
i alcem els ulls al blau qui ens abandera com aquell noi qui fa volar l'estel.
Sentim que el sol del cor ens aclareix les venes;
que els bracos se'ns descloguin per abracar la Hum de tots els horitzons, posem penells d'amor a les antenes
i gallarets de somnis ais balcons.
Xavier BENGUEREL