Page 17 - civtat19

L'HORA NEGRA
Qui no coneix Vhora negra? Qui no i'ha
passada, més sovint que no plou, aqueixa hora especial, gairebé característica de l'áni-
ma contemporáiiia?
Perqué aixó haurien pogut envejar-nos els antics. Abans no es coneixia i'hora negra, o si es vol era una altra mena dühora negra: I'hora negra de cada ú, diferenta en tots els individus, no aquesta altra que podríem qualificar de genérica, puixquepera tothom presenta, si fa o no fa, el mateix carácter.
Abans, cada ésser era ell, ell sol, amb sos gustos, ses preocupacions, sos interes-
sos, diferents deis gustos, preocupacions i interessos del vei. La vida de relació, migra-
da, es reduia a limitats cercles i cada ú era un món que anava pel seu compte, seguint una órbita propia: per aixó tot era individual, indos I'hora negra.
Mes avui que els homes s'han posat es- tretament en contacte uns amb altres, avui
que han refinat gairebé amb un patró comú, llur sensibilitat, avui que la neurosi s'exten
arreu com una taca d'oli i les idees circulen
de l'un a l'altre hemisferi amb la mateixa
llibertat que Taire, ferint milions de cervells
a la vegada; avui que tothom beu en les
mateixes fonts i es preocupa d'idéntics pro-
blemes; avui que en les regions de Tesperit no hi ha fronteres i que tot s'ha generalitzat,
també ha caigut dins de la Ilei comuna Táni-
ma humana, mig partint-se, com si digues-
sim, la particular, i restant-ne una meitat en relació amb la vida i interessos exclusius de
Tindividu, mentre Taltra meitat passa al fons comú, a engruixir la que podríem nome- nar ánima coliectiva, la que vibra tota ple
gada a un sol impuls, la que és una i idéntica a ponent que a llevant, al centre que ais ex- trems del món civilitzat.
Precisament per aqueixa ánima universal és per la que s'ha fet Thora negra... que
després se serveix curosament a domicili.
Per aixó sap tothom, avui, fora elsimbé-
cils de solemnitat, el que és aqueixa hora
feta de les desesperances corrossives, de les
rábies sordes, de les decepcions ferotges, en
qué, perdut el nord de la vida, se senten
planar els destins implacables sobre Tésser
humá, per anihiTlar-lo amb sa persecució
misteriosa i irreparable; aqueixa hora deis
tenebrosos despits, en qué no es creu més
que en la propia maldat, i en la propia impo- téncia i no se sent altre anhel que el de des-
truir-se, ajudant al mal fat a fer més de
pressa sa feina arrasadora.
D'on vé Thora negra? Qui ho sap! D'allá
d'enllá, del misteri — de vegades pels indrets més absurdes — com una gran onada turbu
lenta que ronca amb fragorositats de tempes ta i anega Tesperit en amargors impondera
bles, sense nom, cada cop més irresistibles, que baixa del cel zigzaguejant com un llamp feridor i fa runa i pols, amb espantosa rapi- desa, nostre benestar, nostres esperances, nostra tranquila confianza d'un moment
abans.
A Tenvair-nos Thora negra, la seguretat
es torna confusió; la presumpció, ridiculosa;
Tanhel de treball, en fástic i reprovació de la
propia obra. La ploma, el cisell, el que sia,
cau de les mans trémoles; el criteri vaciTla;
la inteTligéncia s'ennegreix, com un cel seré
en venir Toratge; s'apostrofa, es rebutja, amb
un violent esclat de la voluntat agullonada,
la vida inútil, ofensiva i turmentosa; s'aga-
bellen motius d'odi, de defalliment, de tris-
tesa; se regira i cerca amb febrós afany en la memoria, records de cástics i afronts per
a imposar-se'Is i no se'n troben prous ni prou
grans; Tanhel de martiritzar-se és Túnic que ^a fruir, que tempera la xardor de Tesperit
contorbat...
En aquesta hora negra, esquin^ades amb
violéncia per cent mil grapes invisibles, que totes estiragassen albora, nostres innocentes
—95