Page 21 - civtat18

devinant-se, molí potser de pluja, no fa que
US apiaden d'ells? ¿No sentía el calfred de
ránima vegetativa que el pintor hi ha cercat
presentant-la nua ais vostres ulls admirats? Un altre carbó, Montserrat, ¿no us re-
corda les concepcions dantesques de Gustau Doré? Solament que Doré les harmonitzava amb les gentils figures de Dant, Virgili o Beatriu, principalment. Montserrat, el mira- de catalá, que va dir En Maragall, há estat vist per En Biosca com una muntanya so-
frent. No ha pognt, tampoc, aquesta vegada, sostreure's a la seva visió humanitzadora.
Els penyalars apareixen en el carbó com monstres desafiant l'altura; pero, espessos i aferrissats els uns ais altres, clamen llur trá
gica dolor, mentre els núvols, apilonats i
cotonosos, en segon terme, es fan eco visi ble de la brega interna que agita els penya
lars abruptes, gegants que mal no podran
encalcar-los en llur desfici fugitiu. La taca ne
gra deis penyalars arrugats ressalta d'entre les ondulacions de la blancor deis núvols; Hum i
ombres, esperances i caigudes humanes. ¿Ve len contrast psicológicament més ben expres-
sat d'una faisó més plañera i ensems elevada? Pel que acabem de dir, comprendreu ben bé
que la manera de fer d'En Joaquim Biosca és d'una senzillesa admirable, sense cap mena de
complicació, Iliure de qualsevol academisme. En Biosca no és un impressionista. La
seva art és d'una elaboració (encara que aixo sembli un contrasentit) difícil, lenta. És poii- derat en les seves creacions i es deixa guiar
—71
«MONTORNÉS» - Oli.