Page 19 - civtat18

havia d'ésser abans de tot, una ánima tur-
mentada, pero que, indefectiblement, havia de saber sobreposar-se a si mateixa per pre-
parar-se per a la victoria plástica definitiva. Per obtenir aixo darrer, calia que ell
afermés el seu temperament d'artista sincer i
Iliure, perqué, altrament, el seu art hauria estat ma.icat de forqa viva. En ésser sincer,
com a home i com a artista, no pretenia sino voler fer reviure els seus gitanos i d'altres éssers abjectes del seu món moral, dient-nos: «Mireu com jo els he vist en la ineva vaga- rívola sofrenca artística! Estimeu-los!...». 1, en ésser Iliure, no tenia altra cosa en el pen- sament que aixo: «jQué em fa que no plaguin les meves obres i els meus tipus, i repugnin al paladar massa fi de certs sectors, si no
poden ésser d'altra manera!».
En la Revista Fantasma de Nápols, diri
gida per Roberto Marvasi, aparegueren aqüestes apreciacions sobre el nostre pintor: «Sota la veritat particular de l'objecte, ell
cerca una veritat més general i potser im mortal; sota la fisonomía del model, perse- gueix l'ánima que s'hi amaga». Nosaltres, en esguardar «amb inteTlecte d'amor» el seu cap d'estudi Eloira, constaten! la justesa de
aquest parer. En Biosca sorprengué la dona en la seva realitat exclusiva, limitada, terre
nal diríem; vibrá en la seva espiritual sensi-
bilitat, i n'endeviná de seguida, coneixedor d'ánimes, la de la dona artísticament amada. I mireu: després, en l'execució, li féu tras-
puar l'ánima en l'afinament de les seves faccions. M. Kineton Parkes, critic d'art
angles, que publicá en VAmerican Magazine
of Art, de New York, un estudi sobre En Biosca, coincidía a considerar-lo com «un
psicoleg; un pintor d'ánimes belles o emma- laltides i de pregoneses mentáis».
En Biosca sap prou bé com estimar és
coinprendre piadosament, i, com d'aital faisó, es poden «compadir humanament les coses»
prenent una expressió de N'Alfons Maseras. El seu retrat a l'oli á'En Mas i Abril, que
exposá l'any 1925 en el Salan d'Automne de Parts, cridá fortament l'atenció deis ex
perts per la seva factura personal, animant el rostre del poeta «d'una vida interior pro-
fundament atraient i envoltant-lo de misteri»,
segons llegírem en la Reúne da Vrai et da Bean, de París, que dirigeix C. Balleroy, en fer la ressenya de les obres deis expositors en el susdit Saló. Aquest retrat és, al nostre
-69
«fabriques» - Carbó.