Page 23 - civtat18

JOSEP MARIA DE GARGANTA
La Reoista d'Olot acaba de dedicar el sen número de maig a eiiaitir la memoria del seu coi'iaborador més assíduament ii'iustre;
Josep Maria de Garganta. Bon nombre de signatures d'arreu de la nostra terra asse- nyaleii les virtuts personals i literáries de aquest patrid, amb variats comentaris: la anécdota i el record s'agermanen amb alguns estimables intents de valoració crítica i de
ponderació cordial. Entre els primers, cal remarcar-hi singularment l'aportació del
P. Rafel de Mataró, el caputxi d'aíinada sensibilitat i d'ánima decantada a les excel- situds de la lírica i del pensament, que per bon espai de temps sojorná en la ciutat oloti- na. Es d'esperar, pero, que altres treballs més detinguts i comprensius vinguin a home-
iiatjar encara la figura de l'autor á'Arquime sa; per de prompte. La Nova Revista n'anuncia un de Josep M. Capdevila, qui, tant pel prestigi critic del seu nom, com per l'amistat íntima que gaudí amb el plorat es- criptor, ofereix donar-nos la millor contribu- ció a I estudi de J. M. de Garganta.
Nosaltres, que també ens honorárem amb la seva coPlaboració, acabem de rellegir
aquests dies bona part de la prodúcelo poé tica original d'aquest autor, i en aquesta
lectura hem corroborat la impressió literaria
que d'antuvi ens en teníem formada. Hi hem confirmat, en efecte, la incoiifusible
senyoria del seu temperament literari, i aque lla pátina delicada i mate que la bibliofília i
Tarqueologia donen a tota producció lírica. Moments de repos espiritual, entre la com-
panyia deis Ilibres i el silenci de la biblioteca, evocacions sentimentals i impressions literá
ries, les poesies de J. M. de Garganta se us revelen albora amb una Ileu pompa d'or veil
i ensems amb la suavitat rosada d'un fris.
Indubtablement, aquesta lírica, apart de les
influéncies innúmeres i indestriables provo- •cades per la vasta cultura de l'autor, respon
a certes afinitats electivos lligades vers el
Rornanticisme, en la seva derivació catalana, aliados amb una correcció parnassiana en
totes les seves estrofes.
No gens menys, els motius de sensibilitat rnoderna i ádhuc els estrangerismes de léxic, fan costat en aquest autor a la ingenuTtat sensible i infantina del seu temperament lite rari, sense que mai no hi manqui una emo- ció vera, per bé que retinguda o reclosa. Per aixo si , o