Page 20 - civtat18

huinil entendre, una de les millors teles d'En Biosca. A la traca artística, técnica si voieu, s'hi ajunta la sensibiiitat neguitosa del pintor. La tonaiitat biava del fons dona a la figura un relien deiicat que entona amb el negre del capeii i de i'abric per damunt el bianc del coil, estojador de la corbata, negra també. La mirada del poeta a través de i'ovai deis vidres de les uiieres dona vida ais pomuis per una contracció provocada, espiant qui sap quina iiunyana visió. i el ñas, deiineat amb segura má de dibuixant compiet, aviva
la boca ampia de iiavis sensuais. Amb aques ta gradado de colors, tan escassa, ¿no era atrevit fer ressorgir de i'informe món del
pintor i'obra vivent? Dones En Biosca ho ha fet! Com? Comenqant per amar el personat-
ge, identificant-se amb eii, essent una ánima amb eii. En veure el drap, us recordeu del
procediment? És que, en la fornai de i'ánima de l'artista, s'ha enroentit la técnica també,
i, en el gresoi del seu temperament, concep- 70-
ció i técnica, s'han resoit en harmonia, color, vida i iium albora. Del caire técnic d'aquest re- trat a i'oii, el gran critic d'art Albert Schnee- berger en digué el següent: «La technique est savamment composée, d'une gran de súreté de main, et sous cette robuste construction qui iui sert de charpente, i'harmonie des bieus que cette peinture réaiise reste un travail d'ar- tista rompu a la difficuité et qui sait trouver queique joie toujours nouvelie á la vaincre»
Passant de la figura ai paisatge, veurem
com la personaiitat del pintor no desmereix
Son carbó Día gris, ágil en sa concepció
iaboriós en la seva piasticitat nerviosa, és un
model de dar-obscur, de matisadó, paisatge — ánima movent-se en el siienci panoramic
de i'estació tardorenca. ¡La vida d'aquest
carbó, no pot pas provenir del coiorit! ¿Qué ii ha donat expressió vital? ¿Qué ens enco- mana la frisanca del paisatge que ostenta? La forca anímica que en Biosca ii ha infiitrat.
Eis arbres, somoguts per un vent feed, en-
«LA GARRIQA» —Pastel!.