Page 17 - civtat18

«DIA GRIS» — Carbó.
L'ART D'EN JOAQUIN! BIOSCA
En acostar-nos a l'art d'aquest pintor,
sentim com una mena de tremoior emotiva. Nosaltres coneixem a bastament tot el que
n'han dit els devots de casa i de i'estranger, i
no sabríem, ara, en parlar d'aquest artista i de
la seva obra, oblidar en absolut alguns caires
que, alguns deis més sensibles, han fet remar car déla seva forta i sincera personalitat.
És cosa forca ardua penetrar en l'obra diversa i complicada d'un pintor; pero nos altres preferim, ben al revés deis critics asse- nyats i profunds, mesuradors de les valors plástiques mítjanqant previs sistemes de críti ca, deixar-nos guiar pe! nostre sentit de la Be- Ilesa, que, ens sembla, altrament, per a l'artis- ta al qual ens referim, el més adequat i segur.
Cal, abans que tota altra consideració,
posar de relleu com ens trobem davant d'un inqniet que s'esforca en voler llegir, espiant
la factura externa deis tipus, la inquietud que
furga en l'ánima llur. Nonell, tan discutit abans del transit, s'atenia més a la mobilitat
de la línia de fora que no pas a la mobil fri-
sariQa interior deis tipus que sorprenia. Era, en termes literaris, un objectiu. Biosca, amb
el qual s'ha volgut establir erroniament, a
voltes, un paralMel, és tot el contrari: un
subjectiu que sofreix o gaudeix amb els hu- mils que mostra plásticament a la nostra
mirada, ávida de verfdiques creacions artís-
tiques. I és que, en el procés de la germina tiva concepció, ell ha posat el factor home
com a cosa primordial i insustituible. D'aci
que tant les seves teles com els seus carbons, respirin aquella amor d'humanitat que tant 11 ha elogiat el gran poeta armeni Hrand Na- zariantz. Naturalment, bategant amb el tur- mentós sentit huma de ráninia a revelar, ell
—67