Page 30 - civtat17

les cambreres domestiques, tan prudents, tan
discretes, tan conformades i tan curtes de pa- rauies. —Caldria, certament, ferun elogi d'a-
quests éssers que viuen en la penombra de les liars magnifiques.—Aquesta aitra liei de cam
breres es complavien marcant descaradament les prominencies de la seva earn de fartanera o clavant d'una estudiada faisó el seu mirar
profund — una superficial profunditat —, tenebrós i sensual.
En un departament estret i humit, una taula coberta d'un drap color verd i la gent,
apiloíada en mescolanca de sexes, al seu
voltant, estirant el coll i deixant caure-hi al damunt els seus diners després d'un mental estudi de probabilitats. La veu rogallosa d'un
jove afaitat, de durs maxiliars, repetía, fent un invitatori indiferent: —«Hagan juego, se
ñores. Hagan juego.» I, de seguida, estesa de cartes — cada un una emoció. Desil'lusió,
entossudiment, i recollida de monedes.
Aquesta mecánica de fer produir l'enig- ma de la sort, esdevenia contínuament,
pressosament, adaleradament, inacabable,
esgotadora. (D'aquesta mecánica vertiginosa me'n vaig adonar en un intermedi de l'espec-
tacle).
En continuar la fundó, altra vegada es
produí el diorama de la carnassa.
Una fembra rossa, anglesada, sortia
abillada de filia de Mahoma. Tocava uns
platets insonors que dula a les puntes deis dits i pretenia moure pomposament el seu
esteliós que no li obe'ía el ritme marcadíssim de l'orquestra; era, certament, una Fátima lamentable.
Una altra — i com aquesta moltes d'al- tres — anava de manóla, emmantellinada; rera el seu cap una pinta apoteosica, la fal- dilla de lluentons i una minsa sabata verda, molt alta de taló, de la qual rebotia la earn inflada del peu. Aquesta dona se'm va figu rar que cantava, perqué per entre la boira de fum del tabac vaig poder apreciar ben bé que obria i tancava la boca. La seva desa- parició fou molt celebrada. El bon gust de certes latituds.
La tercera de torn, era una mestressa tanmateix massa ganassa per anar vestida de bebé!
52-
En seguí una altra que dula un trajo de-
torejadora, i semblava que l'haguessin ensa cada dintre de la roba. Aquesta inversió de
sexe degué complaure a algún pseudo-home
qui aplaudia furiosament.
Després... Després sortiren, entreabres,, una zíngara amb molts collarets, reliquiaris,.
flocs, cadenes de monedes i demés quinca
lla; una francesa que anava desvestida mateix que una senyora del gran món; una
ingenua que duia la dentadura postissa, i una romana molt desafinada i que feia uns
braqos dignes d'un bastaix.
Pero, ja prou! ¿Perqué forqar el léxic í
avivar més un record que pesaria en la me moria d'un adolescent com un pesombre de sensualismo prenedor, condemnant?
Al capdavall d'aquest espectacle de fan
tasmagoría que sois parlava ais sentits i a la naturalesa sexual, vaig comprendre que jo
m'havia rotundament equivocat. Em feia rebel a aquell ambient. D'un pretés diverti- ment en naixia un análisi agre, desagradable.
1 fou en aquest estat d'esquerpa fusió que
vaig adonar-me del paviment pie de clofo- lles i de puntes de cigar, d'un vidre trencat, d'una porta que no tancava, de tres taces
esquerdades, d'un seient partit, de set bom- betes que no cremaven, dels cortinatges
rebregats, del paper de decorado desengan- xant-sedelesparets,d'unafustapenjant
esquerdada, d'un llistó desaparegut, de la cadira que gemega, del liquid que s'aboca, del Hum guerxo, del ventiliador d'una sola ala, d'una inscripció asquerosa; d'un anunci sense ortografía, de tres rengleres de calbs ocupant les tres primores rengleres de seients a prop de l'orquestra...
I vaig eixir al carrer.
En travessar el vestíbul, els meus ulls
toparen amb un excursionista.
Oh! Jo mal hauria pogut concebir la
monstruosa idea d'un excursionista en un music-hal! Era un jovencel d'una divuitena
d'anys, els cabells a l'aire, llanqats enrera un vestit caqui, les sabates ferrados les ca-
mes cenyides per unes bandes de 'lana a
l'espatlla la motxilla de proveiment i a la 'má un bastó amb punxa de forre.
Mal no he pogut imaginar jo per quina