Page 29 - civtat17

ELS NOSTRES CONTES
UNA TARDA ADUSTA EN EL MUSIC-HALL
Remembro bé, per un record colpidor, de una Ilunyana tarda de diumenge en qué jo
vaig intentar d'avorrir un meu mal humor en .un music-hall. De segur que fou degut a una
resolucio suman'ssima, a un trencament sob-
tat i despreciatiu de la moral, que jo vaig -entafurar-me en aquella barraca plena de cartells al defora i abundosa de miralls enllo- irats al de dins; perqué jo no ignorava pas la barroeria desenfrenada que es cultiva en aquesta mena de prostibuis de Tactiva coreo-
•grafia unipersonal.
Comenqat Tespectacle, després d'una
sorollosa simfonia, sortiren dones i dones damunt de Tempostissat aurioiat de bambo- lines de llustrina i que, si pretenia arribar a categoría de teatre, no conseguía passar d un
■estrau amb penjolls.
Aquelles dones totes tenien la mateixa
fesomia, el mateix color—el mateixcoloret
i Ies mateixes actituds, i totes cantaven amb una mateixa música i amb la mateixa indife- réncia, com si no fos precisament el cantar i el bailar qo que les feia sortir; una indiferén-
cia de manca de comprensió i d'interpretadó,
potser aquela indiferéncia de servidor d hotel que US posa el menjar al davant, que li refusa- ríeu cent plats pero que mai no sabría teñir una paraula d'aquelles que sap dir I esposa
per a despertar-ne Tavidesa i fer-io saborós.
L'orquestra era un prodigi dedesafinació i de Ilibertat executiva. L'ünic que s ho pre
mia seriosament era el mestre, un home que tocava el piano amb el seu barret de mitja bola caiat fins a les orelles; ell indicava, sem- pre a temps, quan aqueles dones hayien de obrir el pinyó harmonic i quan tenien de
cloure'l, en la qual situado deurien d'haver restat sempre. Hi havia, també, un daiinet
•romántic — se li notava d'una hora lluny — i un fiscorn barrilaire que tenia la feblesa de emocionar-se tot tocant. El violí primer posat urran de la batería, contribuía sovint al pro-
grés de la trista xerinola aidant, amb la pun ta de Tarquet, les faldilles tan breus com
brilladores de les senyores cantants quan
s'avanqaven per a fer ressaltar alguna parau la expressiva del coblet que cantaven o per
a dir un apart, pie de murriesa, al public.
Les bailarines evidenciaven el seu art en finalitzar llur comés, repicant els peus ner- viosament, fent senyal al mestre perqué
apretés el temps, cosa que a ell, pobret, vaig
comprendre li era impossible de fer, no sola- ment perqué el del contrabaix s'atrassava i
feien un contratemps esgarrifós, sino per
qué, demés, patia d'ofec i la polseguera de Tempostissat li feia fer unes extremituds com si tingués de vomitar.
El public el constituía un abigarrament
pintoresc i repugnant. La major part dels espectadora anaven bruts — un anar brut de consuetud — i els que no n'anaven deixaven endevinar una netedat acabada d'adquirir, delatada per la lluentor de la pell irritada per unes fregués heroiques amb el sabó i la tovallola.
A dait, en unes llotges baladines i estre-
tes, hom hi veia botiguers i comerciants, virolats de corbata i respallats d'americana,
consumint una calaverada d'aquelles tolera
bles... perqué un dia és un dia; una cumbrera
els coTlocava clavells i roses de paper al
trau, que ells, després, ostentaven com una
condecoració obtinguda en el paiau de Tamor.
Vaig adonar-me que, invariablement, la gent
prenia o café o cervesa, amb un cigar abran- dat entre dits.
La sala i Ies coses eren cobertes d'una
calitja espessa, color biau (mig biau, mig
verd) — un to absentí — que la disposició deis Hums feia esdevenir fosforescen!. En una
reconada, un taulell de marbre confús, amb un escalona! d'ampolles, i un home amb
gorra-esport omplint les safates de les cam- breres, unes dones que amb res s'assemblen a
-51