Page 22 - civtat17

ELS FONTS MEDIEVALS DE MANRESA
Nostres ponts medievals, ara I'un ara
I'altre, sufreixen reformes malaurades per tal d'eixamplar-los i de nivellar les pendents en esquena d'ase que, ordinariament, pre senta la via. Aixi resten unes construccions híbrides i mutil lades que ni conserven les valors históriques i artístiques que les informa ni, tampoc, responen a cap estructuració de modernitat.
Cal que respectem aquests ponts sobris i
escaients, plens de sentit, la silueta deis quals, a cop d'ull, ens suggereix multitud d'idees d'ordre utilitari i sentimental; o que se'ns revelen amb les seves currues abigarrados de vianants d'antany: senyors feudals i guer- rers d'alta llanqa espurnejant a la Hum del sol, frares blancs i negres colgats en llurs folgades caputxes, marxants que menen ad- zembles curulles de fardells, esclaus, moros i jueus. Si destru'ím els monuments del pas- sat, esquinsem les pagines més tangibles i verídiques de la historia; li llevem l'objecti- vitat. Les llegendes també se'n ressenten: es perd el record d'aquell diable que tan bona
part tingué en la construcció de l'arcada central de molts ponts antics.
A l'edat mitjana Manresa cuidava de la construcció i conservació deis camins de la seva Veguería i deis ponts corresponents. Els més importants eren el Pont Veil i el Pont Nou dessobre el Cardoner, situats a ciutat; i els de Castellbell, Vilumara i Cabrianes en el riu Llobregat. Aquest últim i altre, menys
important a la riera d'en Cornet, se'ls ha disfressat fa poc, aixamplant la via en forma
de voladís i coronant-los amb perfecta horit-
zontalitat, accentuada per una minsa barana de ferre. Suara, la premsa comarcal ha
donat un toe d'alarma sobre l'intent de sacrifi car l'escaient Pont Nou per tal d'ajustar-lo a les modernos necessitats del tráfec. L'unic deis nostres ponts que resta immunitzat de la malura és el de Castellbell: cap al'últimterq
44—
del segle passat es tingué la bona idea de
respectar-lo i construir-ne un altre al costat amb les característiques modernos.
El Pont Nou data de 1313 i des d'aquell
moment, I'altre queteníem, conegut per pont de Manresa, se'l designa per Pont Veil: de-
nominacions que han arribat a nosaltres i
que no és fácil que s'alterin. Els mateixos noms es troben en els ponts de diferentes
ciutats. El Pont Neuf de París que atravessa el Sena per la punta de la Cité, tampoc és
nou; data del 1578. I si presenta una ainplá- ria en consonancia amb el tráfec intens d'avui,
com també s'observa en alguns altres ponts, no és pas perqué es destinés un major marge al pas dels vehicles, escassos en relació a
I'acarreig a bast, sino perqué eren ponts acom- panyats de cases o tendes a banda i banda, per cert molt apreciados, les quals en des- aparéixer els han proporcionat un aixam- plament a la moderna. Alguns ponts de la vellúria conserven, encara, les cases laterals: així tenim el pintoresc de Floréncia, de da- munt l'Arno, capqat per una galería que uneix el Museu deis Uffici amb el Palau Pitti.
També hi havia ponts militars o estraté-
gics, eriqats de defenses, acompanyats de torres emmarletades en les entrados o en el
centre, que de la rnateixa manera obrien pas a la gent de pau, que el barraven ais sospi-
tosos o foragitaven els enemies: són deriva- ciófeudaldeisaresmonumentalsquecoLloca- ven els romans ais ingressos de ilurs ponts, tal com se veu en el de Martorell.
Pero, en la majoria de casos, els rius eren travessats per construccions de menys im-
portáncia. Prenien un caient senzil i agrada
ble; i malgrat les penuries económiques, l'entusiasme amb qué es portaven a termo
feien el miracle de la seva erecció.
El municipi, ne restava el propietari í n'assumia la direcció suprema. Les funcions