Page 20 - civtat17

Alvar per quant no hi havia successió mascu lina del primer matrimoni.
Es trasilada a Cervera el Rei Jaume I per a seguir la guerra de defensa de moites viles i castells que tenia en terres del comtat d'Ur-
gell, pero no donant-hi, potser, molta impor
tancia, o convenint-li per ais seus fins una excursió per terres de Castella, aprofitá la
avinentesa d'escriure-li amb insistencia el seu fill Sanxo, que havia estat nomenat arquebis- be de Toledo, que assistís a la seva primera Missa que celebraria per Nadal. Amb aquest fi partí de Cervera pels volts de Tots Sarits del mentat any 1267, deixant a l'lnfant Pere
perqué continués la guerra que s'allargá, en disminució sempre, havent-hi en 1270 forta
revolta perqué l'lnfant pretenia fer guerra a
Franqa, pero no convenint-li al rei, escrigué ais barons prohibint la tal guerra, essent
molts el que el seguiren, fracassant, per
tant, l'intent de l'lnfant Pere a qui poc després el trobem allunyat de Catalunya, en afers
per terres d'Aragó fins l'any 1276 en qué morí el seu pare, el rei En Jaume.
Tenint, dones, comanda en aquesta cen trada, del senyor rei son pare, com a son liegítim representant, és ben logic suposar que escrigués un document posant sots la seva
protecció les monges de Sonsa, ses fami
lies, masas, censos i totes les coses perta-
nijents a dlthospital; oimés, si es té en comp- te que el castell de Súria en aquelles dates
formava part encara de les possessions dels reis d'Aragó, Comtes de Barcelona, car no
passá al domini deis vescomtes de Cardona filis a 4 nonas (dia 2) de desembre de 1314,
en temps de Ramon Folch VII, el Prohom. ('). Per tant, la carta de l'lnfant Pere esmen tada en la del rei En Jaume II, cal conside
rar-la compresa entre els finals de l'any 1267 o tot el més fins a darrers de 1269 o 1270. El rei N'Alfons II, regná des de després de 11 de novembre de 1285 en qué morí a Vilafranca del Penedés, En Pere II, fins el 18 de juny de 1291 que morí a Barcelona a la
jovenívola edat de 27 anys.
(1) Ariiu Municipal de Cardona: 42—
II.
En quin Hoc del terme de Súria estava situat aquest convent?
El castell, part del qual encara pot veu-
re's, era a l'esquerra del riu Cardoner, al cim del puig Sorisa, i des del qual podien
veure l'enemic en temps de guerra a molta
llunyania. Prop dels castells hi eren construT- des cases, la qual agrupado prenia el nom de
Hoc, habitades quasi sempre per dependents guerrers del castell; a més distancia anaven aixecant-se'n d'altres, que habitades per ele ments civils, prenien el nom de vil'la. De
aqüestes, si bé se'n troben moites, una de les més típiques, per conservar encara la
primitiva denominació, és la de Súria.
A uns 600 metres del Castell, travessada una torrentera, i en direcció S. SE., hi ha una masía, evidentment reconstruida darnunt d'altra de més antiga, que se'n diu Can Si- vila del Lloc. (fa. Vil la = La Villa; i per variació morfológica del Qa en se, i després,
o simultániament, en si tenim el Si-Villa; del Lloc = del Castell (paraules moites ve-
gades sinónimes en documents antics) de Sorisa (Súria).
Es, dones, encara la mateixa denomina ció de la carta reial de 1292.
A un centenar de metres, i seguint la
mateixa orientació S. SE. i dessota de
aquesta casa, ja en la part plana, s'aixe- caven fins fa pocs, poquíssims anys les venerables ruines d'un temple, i no cal pas esser molt veil per a recordar que hi havia un absis de construcció románica i de forma
corresponent a volta de cañó de regulars dimensions, denominada dita església en ruines, de Santa Marta, nom que conserva encara aquella partida.
Sancta María a villa de la carta del rei En Jaume II, i santa Maria pa olla de So- risa (0 d'una crida del Sots-Veguer de Man- resa En Romeu Gibert, publicant-la i manant
cumplir-la, són dades quepermeten fixarque les ruines de l'església de Santa Maria, són
(1) Llibre de la Veguería, segle XIU.-Arxiu Municipal de Manresa.