Page 23 - civtat17

executives ereii delegades a una junta de
i'obra que treballava sense treva. L'església
abocava les indulgéncies sobre els que hi
contribuYen anib diners o en forma de pres-
tació personal. La construcció d'un pout era
considerada com una obra piadosa: és fre-
qüent veure en els testaments deixes, a
aquest objecte, en el mateix paragrafen qué se'n consignen per esglésies, monestirs o
redempció de captius. S'interessava i'auxiii dels potentats, adhuc del Papa: el bisbe de
successivament, es remonten sobre d'arcs cada cop més grans fins arribar al central,
que sembla vulgui salvar d'una gambada la corrent, que allí s'esmuny, encaixonada en un salient convertit avui en resclosa. Les
piles van acompanyades, aigiies amunt, de angles avanqats que tallen les grans avingu- des que podrien tombar-les. Aquests tallants de i'aigua no arriben pas fins a les baranes del pout, sino que s'aturen abarrancada dels arcs. I, si en algun cas la riuada puja més
PONT VELI,. Segle XI
Cahors aconsegui d'Alexandre IV una butlia amunt, no es troba deturada per la gran
datada a 1261 en la que li concedía 200 marcs, sobre del producte de restitucions secretes
per robatori o mala adquisició, per ajudar a les despeses d'un pout d'aquella població.
Manresa ho sorolla tot, com veurem, per ar bitrar recursos per ais sens ponts.
El Pont Yell és una construcció románica
que sembla remontar-se al segle XI i que, en part, esta sentada en els fonaments d'un pont roma, L'arc central, amb rosques sobreposades, és d'evident tradicio romana,
probablement copia del pont anterior.
La estructura del Pont Veil (fig- 1) res-
p6n, perfectament, a la concepcio románica. La via té dues pendents pronunciades que,
superficie dels timpans, que perillarien de
éssercapbussats, mercés a lesfinestres ober- tes en els mateixos, les quals permeten que
I'aigua s'escorri sense obstacle. També arren- ca dels romans aquesta savia i esvelta solu-
ció: així eren a la metrópoli llur, els ponts de Fabricius i Milvius.
No es conserven dades documentáis de
l'época remota en qué va bastir-se el Pont Veil. Pero, la fe que el féu ressorgir queda
segellada a les seves pedres gairebé milená- ries. A la part baixa de la pila dreta de la
arcada central, o sia, a la part de ciutat i de cara a l'església de la Sen hi han gravades una série de creus en línia i d'uns vint-i-cinc