Page 21 - civtat17

les restes de l'edifici que en el segie Xlll
alberga una comunitat de monges, constata- ció afermada pe! nom de la casa encara avui
conservat.
Per allá l'any 1900 es íéu enderrocar la
única part que restava en peu, i era la supe
rior de la volta corresponent a l'absis, per
ésser un perill cada dia mes imminent, no
essent possibles unes obres de conservació
per quant no hi havia, fa fonda pena el tenir- ho de dir, res a conservar. Ara, darrerarnent
per la creixenqa de la població, s'ha fet desa- paréixer tota la part inferior restant, essent una vertadera llástima el no haver-hi fet, en cara que fossin només quelleugerament, uns treballs d'investigació i recerca, que segura- ment ben poc hauria costat, a fi de veure si s'hi trobaven restes d'aiguna construcció
anexa, com estem segurs que hi son.
JosEP LLADÓ, PVRE.
Pluges fines de l'estiu
tan saltaires, tan frisoses,
sota vostre el pía soniriu, i al jardi floreixen roses.
Oh les pluges de cristall!... — regalims de pedrería —
Quan dansen teules avail el dansá es torna follia.
Quan dansen en la foscor
del carré pie d'ombres grises,
vostre grácil repicó
té cadencies indecises.
Que vibren tímidament dins la plaqa solitária,
com un suspir o un lament 0 una tremola pregária.
Cauen dintre de la nit
rabents, les pluges lleugeres, mentre que un vent de neguit
espolsa al camp les pomeres.
1 a l'endemá llu un estel sobre l'or de cada espiga...
I sota el blau fort del cel
la terra em somriu, amiga.
Maria PERPINYÁ
-43